Febrer 14

Què pot fer Facebook per una llibreria de proximitat

Bradford és una ciutat anglesa de, més o menys, mig milió d’habitants, dels quals uns trenta mil viuen en l’agregat de Shipley. En aquest barri hi ha una llibreria: Saltaire Bookshop. El seu propietari, David Ford, desesperat per la poca caixa que feia, i tement pel futur de la petita llibreria va fer una acció desesperada: va escriure una entrada a Facebook demanat socors. El tò era molt alarmant, i comprometia els seus clients i veïns amb el futur de la llibreria. Deia que la caixa dels darrers dies havia pujat a 7 lliures i mitja i a 6 lliures, el que suposava pèrdues òbvies. David Ford posava descaradament el futur de la llibreria, i de l’acompliment de la seva funció, en mans de la gent que fins aleshores havia contribuit a fer-la funcionar.

La crida va resultar: la caixa dels dies següents va pujar, arribant a fer entre 300 i 500 liures. Aquesta història no és antiga. Ha passat entre el 10 i el 15 de gener de 2014. Saltaire Bookshop té una pàgina d’Internet, un perfil de Twitter i una pàgina a Facebook. Amb elles ha teixit una modesta estratègia de màrqueting digital on, el més important, no ha estat haver sortit puntualment de la situació papèrrima de les vendes. Internet no serveix per vendre, si més no directament. Internet, en el contrext de les llibreries del territori, serveix per crear llaços amb els clients, per mantenir una relació que és determinant no només a l’hora de vendre, sinó també per definir una manera de vendre.

Febrer 12

La cadena del llibre europea demana compromisos als candidats

Quan s’acosten les eleccions, diuen, és el moment que els polítics es comprometen. És per tant quan les organitzacions professionals es belluguen a fi de comprometre els futurs administradors amb compromisos que després puguin ser exigits, i també per donar una oportunitat als candidats de conèixer de primera ma les demandes i les inquietuds dels sectors diversos. En un moment tan crític del sector del llibre a tot el món, diferents agents europeus integrants del que podríem anomenar cadena tradicional de valor del llibre (escriptors, editors i llibreters, en aquest cas) han publicat un manifest a l’atenció dels candidats en què els demanen que es posicionin al voltant de les quatre prioritats que en aquest moment comparteixen aquests agents.

El Consell dels escriptors europeus (European Writers Council, EWC), la Federació d’editors europeus (Federation of European Publishers, FEP) i la Federació de llibreries europees (European Booksellers Federation, EBF) recorden que el llibre és un element indispensable per al bon funcionament de la democràcia en el si de la Unió europea.

El text destaca la representativitat dels seus signants, i destaca la importància del sector a Europa amb dades com aquestes:

  • 150.000 escriptors, que treballen en 40 llengües diferents formen part de Consell d’escriptors europeus.
  • El sector del llibre suposa uns ingressos 22.5 mil milions € per al conjunt dels editors europeus.
  • Cada any es publiquen a Europa 535.000 títols nous.
  • Hi ha un actiu circulant de 9 milions de títols, dels quals 2 milions són en format digital.

Les quatre prioritats de treball d’aquests agents, sobre els quals demanen als candidats que es posicionin, són:

  • Un dret d’autor just i equilibrat.
  • Un règim fiscal que afavoreixi que el llibre arribi al màxim número de lectors possible, sigui quin sigui el seu format.
  • Una competència justa a Internet, que inclogui la interoperabilitat entre els formats i que estimuli l’oferta legal dels títols.
  • Les implicacions pedagògiques del sector del llibre.

Ras i curt, els professionals europeus de la major part de la cadena tradicional de valor del llibre demanen als polítics que es posicionin sobre la pirateria, els mecanismes de gestió de drets, la competència deslleial a través d’Internet i de mecanismes fiscals, els sistemes opacs dels grans operadors de la nova cadena de valor del llibre (si se’n pot dir cadena) i la legislació sobre el llibre de text.

L’Associació d’escriptors en llengua catalana, l’Associació d’editors en llengua catalana (a títol propi), el Gremi d’Editors de Catalunya (a través de la Federación de Gremios de Editores de España), i el Gremi de Llibreters de Catalunya (a través de Cegal) són membres d’aquestes organitzacions europees. Per tant, volem pensar que traslladaran als candidats catalans aquestes preguntes. Els votants tenim dret a saber que pensen els nostres candidats sobre aquests elements, i a què es comprometen. Des d’aquí només voldríem fer aquestes dues reflexions inicials:

  • El mercat del llibre en català obeeix a unes lleis de mercat pròpies a Catalunya, diferents de les del llibre en castellà, partint només d’elements evidents com ara la dimensió del mercat o la dificultat per a la seva internacionalització (parlem, òbviament, de llibres, no de drets).
  • Aquest fet justifica per ell sol polítiques diferenciades de regulació del mercat, que cal atendre, precisament, des de la diferència. Mercats diferents requereixen atenció i polítiques diferenciats.

Ens agradaria conèixer què en pensen les nostres associacions professionals, els nostres dirigents polítics, i què dirà la veu catalana al Parlament europeu els propers anys, en funció de compromisos clars amb el llibre en català i amb el conjunt del sector econòmic del llibre a Europa.

Febrer 10

El xut de l’òliba

El xut de l’òliba és la manifestació d’un dubte. També és la reivindicació del fet de viure en un dubte. Vivim un temps de dubtes, per la qual cosa sembla saludable ser una mica escèptic. O molt. O, fins i tot, ser l’escepticisme en persona. Jo no podria ni que ho volgués, em sembla. Són massa anys de preteses certeses i de creences assumides. Però una mica. si. Per sobreviure.

A la vida, l’únic que torna són els errors. Sembla ser que és una dita russa. Els errors no només tornen, sinó que amb els anys esdevenen una mena de fang que embolica els peus i impedeix caminar. Per sort, no caminem només amb els peus, i el cap i el cor -o la intel·ligència i la voluntat- estan aqui per minimitzar el pes d’aquest llot que fa que viure sigui, finalment, una activitat enganxosa.

Tenim temps. Tenir temps distingeix els vius dels morts. Els vius en tenen. Els morts no tenim la certesa que en tinguin. Hi ha qui creu que els morts tenen tot el temps del món. I tenir tot el temps del món és com no tenir-ne. Les coses necessiten terminis. i els terminis es difuminen amb l’eternitat. Viure sense terminis és com no tenir temps, és com estar mort.

Va haver una època que el meu temps el mesurava el meu rellotge. Després en va venir una altra en que vaig cedir -probablement per un plat de llenties- la mesura del meu temps als rellotges dels altres. Ara mesuro el meu temps a base de paraules. Aquest és el sentit d’aquesta web. El seu sentit per mi, que en sóc artífex.

Tens tot el dret i tota la llibertat, amic o amiga navegant, per donar-li el sentit que et vagui. Fins i tot a no donar-n’hi cap.