Sunset Park, de Paul Auster (2)

Hi ha personatges secundaris a Sunset Park? Descartem-ho de entrada. Hagués Auster titulat els seus capítols amb els noms del personatges? Hagués adoptat els punts de vista de tots i cadascun d’ells filtrats per un escrupulós narrador desconegut, que ho sap tot, però que parla en rigorós present, com si els tingués tots al davant?…

Sunset Park, de Paul Auster (1)

Com a mínim hi ha dues menes de novel·les de crims: les que engalipen el lector amb el crim i les que l’enganyen amb la seva investigació. En les primeres, el lector o lectora ignora la naturalesa del delicte, se’l troba, la trama hi porta; en les segones, el crim és plantejat des de l’inici,…

L’ombra cent vegades més ombra que l’ombra

Ha estat llegint coses de Paul Auster que he arribat a la seva filla, Sophie Auster. A Sunset Park, a les dedicatòries, Paul Auster recorda el treball que la seva filla va fer sobre Matar un rossinyol, quan feia cinquè, encara al segle passat. Sophie Auster és també filla de Siri Hustvedt, també escriptora. La…

El melic

El nen es mira el llombrígol. Com que encara no sap què és el llombrígol, demana al seu pare. El pare és un home enjogassat, rialler, grassonet, hipertens, panarra, golut, i una mica poca-solta. Potser tots aquests són prous motius com per justificar la seva resposta: -Això és el ring-ring. Ja t’ho pots imaginar. El…

L’ombra de Cioran

Morir-se és allò que fa que viure no sigui un error irreversible.     Foto: Fotograma de “El setè segell”, d’Ingmar Bergman Video: La idea del suicidi va evitar que Cioran es suicidés (en francès, subtítols en italià)

Andròmines

Demà, diuen, és sant Joan. O el solstici. La nit més curta, el día més llarg. Ho aprofito. Repasso la casa, obro armaris. Hi ha roba, llibres, fotografies, records diversos de coses que han passat i que ara ja només són records diversos. M’entretinc a mirar-m’ho tot i no m’hi reconec. Els records no són…

Perdut al corral de la moral

Els altres són el preu del pecat original. Puc no creure en Déu, ni en la religió, ni en els capellans. Puc ser d’esquerres, republicà, independentista. Puc ser francmaçó o de l’Athletic de Bilbao. Ateu, agnòstic o fer-me Hare Krishna. Però no puc treure’m el sentiment de culpa del damunt. Culpa per tot: per ser…