El temps és la mesura de totes les coses

Observeu atentament la imatge que encapçala aquesta rucada. Feu-vos vostres els colors. Rumieu de quina manera feu servir el vostre temps. I decidiu si és la millor manera per treure’n tot el suc. El suc que sigui: eficàcia a la feina, recursos econòmics, kilograms de benestar, dosis de bon humor o intensitat en les vostres relacions. El cercle té vint-i-quatre hores, és a dir, és com un rellotge, però de tot el dia, i la distribució que hi ha és indicativa, no serveix per altra cosa que per definir un codi de colors ben arbitrari. Vosaltres podeu posar els vostres colors.

No tinc el gust de conèixer Mason Currey. Però així, d’entrada, us haig de dir que em cau bé. Entre 2007 i 2013 es va dedicar a recollir dades i anècdotes relacionades amb les rutines quotidianes de gent famosa. No famosa a la manera de sortir i la tele i tal, clar, sinó de la mena de fama que transcendeix la història i que fa que una persona esdevingui un personatge històric. Ho va fer en un bloc, Daily Routines, que ara ha tancat, perquè va passar la informació que va recollir a un llibre que no us costarà trobar, si és que el tema us interessa. De tot plegat se n’ha fet una infografia (una mena de pòster gegant) que és entretinguda perquè recull els horaris vitals de setze personatges històrics. Els que sóm xafarders de mena, de la mena de xafarders d’abans volem dir, ens sentim una mica voyeurs quan entrem en la intimitat dels homes i les dones transcendents, i ens agrada imaginar anècdotes construïdes al damunt de les dades -certes o no- que en tenim.

Per tant, aquesta rucada només és això: la primera de les disset que, sense cap mena de periodicitat triada, faré servir per omplir els dies que no tingui ànims per rucar al meu caprici. Feu-la servir, doncs, de guia de pantones pel que ha de venir i/o d’estímul mental, tan poderós -o poc poderós- com vulgueu.

Ah! I no us perdeu el video que segueix!

 

Imatge: Treta d’una infografia obtinguda a la publicació digital Actualitté

Video: El reloj, de Los Panchos, ensucrada i… una albada, com les de tota la vida.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *