L’ombra cent vegades més ombra que l’ombra

Ha estat llegint coses de Paul Auster que he arribat a la seva filla, Sophie Auster. A Sunset Park, a les dedicatòries, Paul Auster recorda el treball que la seva filla va fer sobre Matar un rossinyol, quan feia cinquè, encara al segle passat. Sophie Auster és també filla de Siri Hustvedt, també escriptora. La curiositat m’ha fet escoltar  The Last poem, una cançó seva. He gosat traduir-la. No ho hagués fet (el meu anglès és molt menys que macarrònic) si l’ombra cent vegades més ombra que l’ombra que es mou i se’n va no m’hagués fet creure que potser valia la pena, no sé per a què. Per si valgués, aquí va:

EL DARRER POEMA
He somiat molt
i ja no hi ets.
¿Tinc encara temps perquè em toqui
el panteig del teu cos,
el bes de la teva boca,
la teva veu encara retornada?
He somiat molt,
i ja no tinc temps de llevar-me.
He somiat molt,
he caminat molt, he parlat molt,
he dormit molt amb el teu fantasma.
La única cosa que encara no he fet
és ser fantasma entre fantasmes,
una ombra cent vegades més ombra
que l’ombra que es mou i se’n va tremolant
lluenta, sobre el rellotge de sol de la teva vida.
Video: The last poem, de Sophie Auster, amb imatges d’en Francesc Pulido. Jo les hagués triat amb més ràbia (jo i les imatges)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *