Fàbrica? O era màquina?
Ficció / 20 de juliol de 2014

L’agost del 98 feia tanta calor que em semblava que l’ordinador suava. Potser només passava que li encomanava la suor. O que l’escalfava a base de pulsacions. Batecs i tecles. Per una persona sense passió com jo l’ordinador no servia per ordenar res. Amb el temps he sabut que més aviat ha estat un element de desordre a la meva vida. Potser a la vida del món en general. Però, és clar, aquesta apreciació. a més d’inoportuna i politicament incorrecta, és estèril. Aquest enginy i, sobre tot, la manera de fer anar el cervell que comporta, són avui elements estructurals de l’existència. No entenc les coses que no es poden tocar. Sóc, potser, membre de la darrera generació que pot dir això. La generació que em segueix -jo no he tingut fills- sembla entendre molt més de coses intangibles. Han après a conèixer les figuretes de la tele que viatgen pels fils de la llum, com volia fer Manolito, l’amic odiat de la Mafalda. Com volia fer jo, sense sortir-me’n. Com Manolito. De quina matèria estan fets els somnis? S’ha dit del cinema que és la fàbrica de fer somnis. O la màquina, no ho recordo. Podria mirar a Internet…