Les incerteses, de Jaume Cabré. Capítol 1. Com una font, la paraula
Lectura / 13 de febrer de 2015

Les incerteses, de la col·lecció A tot vent, de Proa, és un llibre de 188 pàgines, dividit en 10 capítols, precedits d’un pròleg. Són aquests: Com una font, la paraula El plaer de narrar De kyries i valquíries Solituds infinites El valor del silenci Bou per bès tia grossa Un línia perdurable El moment culminant El meu viatge a Viena La impunitat impossible La primera sorpresa amb què em topo és la referència a en Tòfol Trepat. El vaig conèixer com a músic de La Locomotora Negra, em va agradar saber que era professor d’història, després més, quan vaig llegir el blog que alimenta de tant en tant, i ara encara més, quan el sé amic de xerrada d’en Jaume Cabré, de qui, fins i tot ha escrit un llibre, editat per Dèria editors, a la seva col·lecció Què pensa. D’una o altra manera, en qualsevaol cas explicitada pel propi Cabré, Les incerteses continuen l’estel·la de El sentit de la ficció i de La matèria de l’esperit. Les tres són llibres de reflexió en les que l’autor passa comptes amb l’esforç que li ha costat construir les seves monumentals novel·les. Concretament, L’ombra de l’eunuc, Les veus del Pamano i Jo…

Res no és real, de David Gálvez
Lectura / 12 de febrer de 2015

En David Gálvez Casellas té 44 anys, i gairebé els ha esperat tots abans de publicar les seves primeres novel·les. Ens estalviarem la discussió acadèmica de si els dos llibres de Gálvez, Cartes mortes i Res no és real són o no són estrictament novel·les, acceptant com a bona la definició que del gènere va fer Pio Baroja: La novel·la és un sac on tot hi té cabuda. Res no és real és, doncs,  la segona novel·la publicada per David Gálvez. La primera, Cartes mortes, va aparèixer el febrer de 2014, editada pel voluntariós segell Males Herbes, que també és qui se la juga amb aquest segon títol, tot just acabat de sortir de la impremta. Res no és real té lloc en una societat inexistent en un lloc diferent de la ment del seu autor i, després, de la dels seus lectors: una societat imaginada. En Quartcamp Campverd és un home de no se sap quina època, que viu en aquesta societat distòpica, és a dir, en aquesta societat on ningú voldria viure. El seu germà, en Tercercamp Campverd li va ensenyar la manera d’escriure. El seu germà era comptador de dies en l’immens hivernacle on viuen, i d’on…