Gran Cabaret, de David Grossman: els subratllats
Lectura / 8 d'abril de 2015

David Grossman, Gran Cabaret, Edicions 62, col. El Balancí, 2015, 190 pàgs. Una dona que,  segons ella mateixa pretenia, només volia el meu bé, i tanmateix em va parir! No, perquè penseu quants judicis, empresonaments, investigacions i sèries policíaques es fan per assassinat, i jo encara no he sentit a dir que n’hi hagi hagut per cap part! Ni premeditat, ni negligent ni involuntari, ni tan sols per instigació al part! I recordeu que es tracta d’un delicte la víctima del qual és un menor! (Pàg. 13) (començar la conversa)… com dues persones, perquè, si més no, pogués explicar-li com m’havia oblidat d’ell, com la resistència a recordar una cosa forta i dolorosa que pertany al passat ofusca i esborra lentament grans porcions del passat. (Pàg. 31) Sabeu quan costa avui mantenir una ànima? és un article de luxe! (Pàg. 35) “Aquest home”, penso jo, “que no és ni guapo, ni excitant, ni atractiu, com sap on tocar exactament per transformar una persona en massa, en xusma? (Pàg. 38) Es tracta d’una persona abans del desballestament. (Pàg. 39) Penseu què representa el fervor i la perseverança en el fet de ser Dóvale! O simplement de ser! (un mateix) (Pàg. 39)…