Un sistema editorial en català
Sistema editorial / 27 de juliol de 2015

Defenso, ni que sigui com a hipòtesi, la possibilitat i la necessitat d’un sistema editorial en català. Entenc que un sistema és un tot estructurat compost de diverses parts amb una funció determinada, que contribueix a la correcta funció global del sistema. Partint d’aquesta definició,  el sistema editorial hauria de tenir unes funcions com a tal, que haurien de ser el resultat de que tots els elements que l’integren compleixin, també, les seves funcions sectorials. A més, en teoria de l’empresa, un sistema empresarial només és possible si existeix un mercat. Per tant, el primer element que hauríem de demostrar per justificar la possibilitat que ens ocupa és l’existència prèvia d’aquest mercat. Si concloem afirmativament aquest element, haurem d’entrar a la definició de les funcions del sistema com a tal. Aleshores estarem en condicions d’analitzar els components actuals de la cadena de valor del llibre, d’analitzar les seves oportunitats i amenaces, i estudiar les seves possibilitats de manteniment i d’evolució. Un mercat es defineix per l’existència d’un conjunt d’individus i organitzacions que convenen a intercanviar les seves necessitats, de productes i serveis les unes, de retribució les altres. El mercat del llibre a Catalunya té una característica, derivada tant de…

Principi de ressenya d’un llibre a mig fer
Ficció / 20 de juliol de 2015

Fer la ressenya d’un llibre no escrit pot semblar una frivolitat, però, en qualsevol cas, és un magnífic exercici d’estil, perquè, en el fons, només hi ha dues maneres possibles de fer literatura:  escriure coses no escrites o tornar a escriure coses ja escrites. A més, cada dia que passa queden menys coses noves per escriure, de manera que avui no hi ha escriptors: només hi ha escrivents i re-escriptors. Derelicte és un cas de re-escriptura. I això és així per dues coses: perquè el seu autor és un home amb un cert ofici, però sense cap mena d’imaginació i, també, perquè toca un tema molt tocat, anava a dir que molt tronat, que és el de la identitat. Es tracta d’unes memòries, però redactades per un narrador editor, és a dir, un personatge que ha conegut el protagonista, si més no en una part important de la seva vida, i que té el mandat i la necessitat d’escriure el que escriu.  El mandat el rep perquè el protagonista té la necessitat de passar comptes amb el seu passat per fer que la seva vida tingui sentit, i una necessitat perquè al narrador li cal el mateix. L’únic motiu per…

La part de Déu
Actualitat / 13 de juliol de 2015

De vegades em demano com deu ser la vida quotidiana d’un superheroi. Quan no em faig aquesta pregunta, me’n faig una de molt més complexa: què és un superheroi?. La primera té una trampa. La mateixa que s’amaga darrera de la paraula quotidiana. Quotidie vol dir cada dia. Acceptem doncs, d’entrada, que un superheroi té una vida quotidiana? Com un treballador de la Caixa, per exemple? O una mestressa de casa? Què passa? Els superherois no estan permanentment ajaguts a l’espera que passi res que els cridi a la feina? Aquesta és la imatge dels superherois de còmic, en els quals no són altra cosa que persones normals tocades per un no se sap què, sigui kriptonita o verí d’aràcnid. Jaume Cabré diu que l’escriptor està fet de feina, colzes a la taula, i la part indefinible, que el converteix en singular. Ell l’anomena la part de Déu. I no és que ho pugui afirmar amb certesa, però jo diria que l’amic Cabré fa tot la pinta de ser un d’aquests agnòstics que el segle XX ens ha deixat en herència. És veritat que hi ha agnòstics turmentats (entre els quals jo hi vull situar Jaume Cabré), però la major…