Sectes (sobre Descartes)
Lectura / 16 de desembre de 2015

Pel que sembla, la mort, en certa manera prematura (56 anys) de Descartes va sumir en el desconcert els seus seguidors. Però va tenir un altre efecte: el van voler convertir en una mena de Messies. D’aquí neix l’interès pel seu cos, que es pot interpretar d’acord amb el pes que el concepte relíquies tenia en aquell context. Trento n’havia prohibit el tràfic i la compra-venda, però no l’existència i la devoció, de manera que aquesta, com també la de si en l’Eucaristia hi havia una transsubstanciació (i de quina naturalesa) o una representació de Crist, va separar catòlics i protestants de diferents plomatges. De manera que al voltant de les despulles, de la memòria i el nom de Descartes es va bastir una mena de secta, que, com acostuma, va dedicar-se a pontificar més aviat sobre les anècdotes superficials dels escrits i de les paraules del Fundador, que no pas sobre el pinyol del seu pensament. Aquest fet té també una explicació: l’època, convulsa i en les acaballes de les guerres de religió, era un brou adequat per coure tota mena de salses. El cartesianisme, tal com l’entenem avui, el racionalisme, el naixement de la filosofia moderna el devem…

Clock!
Ficció / 15 de desembre de 2015

El 13 d’octubre del 1958 a casa, el pare i la mare van ser despertats per un cop sord. El pare va pensar que havia estar algun cop de vent capriciós, que s’havia entrebancat amb alguna porta, potser la del pati. La mare, no: se’n va adonar de seguida. Havia arribat el paquet. Una estona abans d’aquest cop sord, la cigonya sobrevolava els teulats de Mataró. Concretament els teulats dels límits de Mataró, del punt on acabava la ciutat i començaven les hortes petites, cansades de la verdura de l’estiu. Quan va llucar el que coincidia amb la descripció del full de ruta -doble vessant, de teula nova, amb un terrat amb barana de dovelles de fang i xemeneia curta, va iniciar un picat que jo recordo com el meu primer instant de por. La vaig descobrir, la por, d’aquesta manera: estirat en un farcell enganxat al bec llarg d’una bestiola plomada (encara no li havia posat nom) precipitant-se vertical contra l’absis de la xemeneia. La cigonya va aturar-se al costat de la xemeneia, va acostar el bec a una de les lluernes laterals, em va mirar com si volgués prendre’m la mida per comprovar que hi passava, i, satisfeta,…