2016: l’any més senzill

Aquest és el primer any de la meva vida que faig una llista de propòsits nova. Entengueu-ho bé: nova!

Tots els anys abans d’aquest havia fet una llista de propòsits fonamentada en una que vaig escriure l’any 1973, quan tenia quinze anys. Com que no complia cap dels propòsits llistats, l’assumia pel seguent cap d’any, i així anar fent sense complir res més que no fóssin anys i arribant al 2016 amb aquest deix amarg de fracàs. De manera que el meu primer propòsit per al 2016, i únic, és aquest: aconseguir ser pràctic.

No és poc. Si sóc pràctic aconseguiré anar acomplint els objectius assumibles i quantificables (avaluables) que em vagi marcant mentre les gotes van caient de la clepsidra. Escriuré les mil coses que tinc al cap, estimaré només les persones que vull estimar, treuré un rendiment de la meva feina, enllà de la satisfacció trista i enganyosa, però innegable, que significa viure com si no t’agradés viure.

És senzill: si sóc pràctic, viure tornarà a merèixer la pena.

Foto: The Daily Chronic

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *