Editar no vol dir el mateix a tot arreu

9 de maig de 2017

Editar no vol dir el mateix a tot arreu. Vegem-ho!

Venim d’un passat llunyà en que els llibres tenien un públic reduït. Abans que els e-llibres hi havia els llibres impresos en offset, abans els reproduïts amb lletres de plom, abans els pergamins i còdexs, i abans encara les rajoles de fang o els papirs. Cada pas tecnològic ha suposat un augment del públic, i com a conseqüència ha modificat el paper de l’editor. El denominador comú dels diferents editors de tots els segles es troba soldat en la seva funció fonamental: fer que els continguts culturals expressats a base de paraules es multipliquin prou com trobar el seu públic. A mesura que els públics s’han fet més grans, la responsabilitat dels editors ha crescut amb ells. Per tant, primerament, un editor ha de partir del fet del text escrit i pensar en una gent llegint-lo. Llegir és una manera ben curiosa de consumir!

Esquematitzant, podem dir que hi ha dues grans tradicions editorials

En el context francès, que en el terreny editorial és com dir context europeu, l’editor és un home compromès amb el seu  text. L’ha triat amb amor, amb ideologia, amb passió perquè per un editor d’aquesta tradició el catàleg, el fons ho són tot. Ser editor és gairebé una manera de ser intel·lectual.

Els editors en la cultura saxona, bàsicament als Estats Units, acostumen a ser assalariats d’un publisher, que és allà el que a Europa entenem com editor. Els editors americans són els encarregats de tirar endavant la preproducció d’un llibre, sovint seguint de prop la feina de l’escriptor. El publisher no perd de vista la rendabilitat de cada títol, és un home d’empresa. En aquest cas, el valor que orienta la feina de l’editor, té més a veure amb el mercat que amb el contingut.

Video: Com veu l’escriptor Andreu Martín el negoci editorial, en franca americanització:

No Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *