Els dos mesos que venen
Personal / 31 de juliol de 2017

Els dos mesos que venen són, per al comú dels  mortals, mesos de vacança. Enguany, per a mi, són mesos densos i intensos, Ho són tant que em fan deixar aparcades o deixar en segona línia de prioritats algunes coses importants. El meu curs de debò comença l’octubre, un mes ple d’incerteses però també ple d’esperances. Aprofitar els dos mesos que venen per estar millor em sembla assenyat. Preparar-se per escriure de debò la novel·la que m’acompanya o m’invadeix fa anys. Arribar a tenir un pes que em faci suportable a mi mateix. Construir l’estructura mínima que em permeti acabar de fer neteja. Sé que són objectius que fa temps que m’acompanyen, però hi ha una diferència notable: ara depenc de mi. Vull que aquests mesos volin, que facin una carrera contra el temps, que són ells mateixos, i que la guanyin. Perquè ara tinc la sensació que el temps corre davant meu. S’estira com una catifa que mai es desplega del tot, i que jo, amb la llengua fora, estic entestat a no deixar de trepitjar. Necessito que es desplegui de pressa, encara que això m’obligui a córrer més. Perquè no haig de perdre de vista que la calma…