No ha passat res des de Sant Jordi?

1 d'agost de 2017

No ha passat res des de Sant Jordi?No ha passat res des de sant Jordi? Fem memòria, ara que no som en la voràgine de notícies triomfals i triomfalistes. Recordeu? L’Associació d’Editors en Llengua Catalana, amb altres institucions gremials del món de l’edició, es va reunir amb el dia de sant Jordi amb la sots-presidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaria, aleshores en plena gira per Barcelona (recordeu que havia muntat un despatx i tot!). La presidenta de l’Associació, la Montse Ayats, es va desmarcar de la invitació a la presidenta, i va afirmar aleshores que la junta de l’AELC havia decidit prioritzar el reconeixement del dia de Sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, abans de tenir en compte la complexa situació política del país. La sotspresidenta de l’Associació, Isabel Martí, de La Campana, va dimitir de les seves responsabilitats, perquè va prioritzar en sentit exactament invers. Aquesta posició, d’una dignitat i d’una coherència exemplars, va ser qualificada per Santi Vila, aleshores conseller de Cultura com a “irada, comprensible i humana”.

Independentment del dret que tots tenim a equivocar-nos, fins i tot els editors en llengua catalana, el reconeixement dels errors és, a més de necessari, elegant. I del que no hi ha cap mena de dubte és que la dimissió de Isabel Martí va ser ben valorada per molta gent que tenim el vici de llegir en català (donant de menjar als editors en llengua catalana, diguem-ho com qui no vol la cosa). Tot i que segur que se’m veu el llautó, i es fa notar que jo tampoc hagués anat a la recepció, del que no hi ha dubte és de que un fet d’aquestes característiques es mereix alguna cosa més que el silenci per resposta. Estic segur que la Isabel Martí, o, en qualsevol cas, molts lectors en català, voldrien saber per boca dels editors les circumstàncies d’aquella discussió a la Junta que va decidir prioritzar el fi i desatendre les formes, maquiavèlicament parlant.

Doncs no busqueu res al web dels editors en llengua catalana. A cap notícia es parla de cap dimissió, no s’agraeix la feina feta per una de les mes constants i exitoses editores en llengua catalana, no es donen traces del debat a la reunió de la Junta que va decidir equivocar-se ni res de res. Con si no hagués passat mai. Bé, si… hi ha una carta oberta de la presidenta i dels dos vicepresidents d’ara. La primera meitat de la carta va destinada a explicar què ha fet l’associació d’editors en relació a aquella campanya de foment de la lectura que el senyor Collboni, aquest de l’extrema dreta de la foto, volia promoure amb l’ajut d’en Cristo Mejide. La segona, per explicar que, tot i haver anat a l’acte de la Soraya, no sabien ben bé ni què hi feien ni perquè hi eren. Diuen que la Cambra del Llibre vol que Sant Jordi sigui Patrimoni Immaterial de la Humanitat. De moment ho porten molt en secret, perquè la iniciativa no té cap web pròpia ni surt a la web de la Cambra (que diu que en són promotors). De fet, si no hagués vingut la Soraya, ni ho sabríem! De manera que, com diuen a la seva terra, (lo cortés no quita lo valiente), li agrairem que hagi facilitat que aprenguéssim una cosa més i poguéssim anar a dormir tranquils i amb la feina feta.

Com deu dormir la Isabel Martí… editant bons llibres, aconseguint èxits de crítica, de públic i d’armilla sense menystenir la qualitat i sense haver de llepar culs…

Pel que fa als altres, ja ho diu la dita: Muts i a la gàbia!

 

No Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *