Fixeu-vos en l’acudit

Fixeu-vos en l’acudit

Fixeu-vos en l’acudit. Està tret, crec recordar, de la revista francesa Actualitté. Com la major part de coses que passen avui dia, passen a gairebé a tot arreu. La globalització promesa ens havia de permetre compartir entre tots els països del món els èxits haguts i per haver. No ens van explicar que ni eren tots els països ni es compartien només els èxits. Els fracassos i els problemes també arribaven a totes les taules on havien d’arribar.

Per això he triat aquest acudit per començar el meu web temàtic sobre el sistema editorial en català i, més concretament, els debats que afecten els nivells de lectura, la situació de la gent que escriu (fixeu-vos que no parlo necessàriament d’escriptors) i les possibilitats que obre l’autoedició en un món tan bellugadís i desbocat com és ara el món del llibre.

Fixem-nos, sobre tot, en els dos protagonistes de l’acudit. Estan desorientats davant l’aparador d’una llibreria farcida de títols estandarditzats, copiats o compartits amb qualsevol altra aparador de llibreria d’una ciutat qualsevol. La de l’acudit podria ser Tolosa, Brest o Avinyó. Però també podria ser Reus, Mataró o Olot, per dir alguna cosa. La desorientació és compartida. S’editen més llibres que mai, amb les tirades mitges més petites que mai. Ens diuen que llegim més que en cap altre moment de la història, perquè ho hem de fer cada vegada que obrim els nostres perfils a les xarxes socials. Sabem cada any pel febrer quan volen guanyar els editors el Sant Jordi de l’any, i el dia 24 d’abril (o fins i tot el 23 a la tarda) ja sabem amb tots els ets i uts com han anat les vendes i quins són els títols més venuts. Les biblioteques fan esforços titànics per mantenir activitats de lectura i discussió de llibres, siguin en format de taller de lectura o de cursets i xerrades de la més variada mena. Les llibreries s’escarrassen en convertir-se en agitadors o dinamitzadors culturals del seu territori més immediat, perquè si només fan de botiga en comptes de contar bitllets de vint a les caixes, només contarien teranyines. I tot i així, hi ha menys bitllets dels que caldrien per assegurar la continuïtat dels negocis i la vida més o menys desfogada dels llibreters i dels seus col·laboradors.

I s’escriu molt, també. Cada dia apareixen iniciatives privades o públiques per endinsar els que es senten cridats a construir sentits amb paraules els secrets de l’escriptura creativa, i, potser, els secrets de l’èxit literari. I d’aquesta manera centenars de nous lletraferits caminen pels nostres carrers carregats de novel·les virtuals al cap, convençuts de ser els guardians d’un futur bestseller.

I alguns agosarats es juguen els cabals de la pròpia butxaca per publicar els seus llibres, sense tenir massa en compte dues coses: que el d’editor és un ofici que té les seves tècniques i exigències com qualsevol altre, i que aquests temps estan plens d’entabanadors que venen projectes d’autoedició, de coedició, de serveis editorials o de consultoria amb una base no massa diferent de la dels transhumants que venien a l’hora bíblies i locions de creixement del cabell al llunyà oest americà fa cent cinquanta anys.

De totes aquestes coses parlarem en aquest web. De llegir i escriure, és clar. Però, en el fons, aspirem a parlar de les persones que llegeixen i de les persones que escriuen. I de les que fan camí amb elles.

Deixa un comentari