Abril 2019

Abril comença, votar fa mandra

  • Jaume 

Abril comença. Primavera. Portugal i Praga. Any setanta, quan jo també començava. I ara, quan ja és ben entrat el segle XXI que tant llarg es feia d’esperar, ens hem mogut ben poc. O bé, si ens hem mogut, hem anat a caure en una maleïda casella que ens fa tornar a la sortida. Sísif fet història, sinó és que la història mateixa és escrita per Sísif en persona.

Cada setmana un estrip més. Hongria, Polònia, Brasil, Estats Units i tot el que vulgueu ens estiren de la samarreta per portar-nos al seu camí. Els estrategs de Trump campen per Europa per deixar les receptes del seu elixir poderós, capaç de convertir espais de llibertat en falsa seguretat. Per ells l’ordre és això. Un espai asèptic amb la gent estabornida per una aclaparadora oferta de consum al seu paradís, que han dibuixat als països on nosaltres vivim. Un altre espai escanyat pels seus gossos ensinistrats per ser perillosos, amb la gent ofegada per la misèria, adormida per la gana i assassinada per unes malalties impossibles d’erradicar, només perquè no és rendible fer-ho.

I els escenaris regionals. Aquest escenari regional que es baralla entre els que volen que res hagi passat i els que sobrevivim perquè creiem que encara han de passar més coses. Amb presos polítics que s’han guanyat el meu respecte, només perquè jo no trobo, no busco, evito, la idea permanent que jo també hauria de ser a la presó. Hi ballo, amb aquesta idea. També que mig país hauria de ser-hi, per acomplir la mena de justícia que diuen defensar, els que s’han atorgat el monopoli de les definicions, i diuen que la justícia és el que ells diuen que és, i que cap en deu títols més un de preliminar.

Abril comença i jo nedo en el fàstic. Xop de fàstic votaré. Em fa molta mandra.

La vida té sentit?

  • Jaume 

La vida té sentit? Abans que nosaltres moltes persones s’ho han plantejat en un o altre moment. Probablement totes. Algunes, filòsofes, consagrades, coachers, psicòlegs i d’altres ho han fet professionalment. O n’han fet una professió, que no és ben bé el mateix.

El fet mateix que no hi hagi cap resposta unànime ens hauria de fer sospitar de l’existència d’una resposta. Una part important de la humanitat se n’ha inventat una que consisteix en personificar aquest hipotètic i buscat sentit amb una figura més o menys sobrehumana. Amb centenars de noms, formes i aspectes, i només per entendre’ns, en direm Déu. Amb aquest subterfugi col·lectiu s’ha desviat l’objecte de la pregunta cap a un plantejament que debat sobre l’existència de Déu. Com és sabut, s’han donat tres respostes a aquesta pregunta: sí, no i no sap/no contesta. Creients, ateus i agnòstics es reparteixen el pastís de les possibilitats.

Si tornem a la pregunta que enceta aquest xut, la resposta és igualment triple, només pel fet que les dues preguntes son la mateixa, però plantejades des de plans paral·lels: sí, no i no sap/no contesta. Només que la vida és una realitat certa i evident, no pas con el Déu de la pregunta trampa, i per tant la pregunta originària no pot ser considerada com un exercici més o més esportiu de jugar amb les paraules o reforçar posicions de força. Es pot viure sense Déu, però no es pot viure sense vida.

Per això els que es contesten que la vida té sentit rara vegada s’arrisquen a intentar definir-lo, i els que, potser havent-hi dedicat molta estona i molta energia mental, decideixen que la vida no té sentit es troben en un carreró sense sortida.

A la paret d’aquest carreró sense sortida hi ha centenars de grafitis fets per altres persones que s’hi han trobat, i que resumeixen els pensaments més foscos que es puguin pensar, si se’m permet la redundància. El suïcidi com a alternativa racional al sense sentit, la negativa a la procreació per raons morals, o l’exili social com a imatge d’una mort que fa massa por.

Cioran titulava un dels seus llibres L’inconvenient d’haver nascut. Jo penso que viure no té sentit, però que morir-se encara en té menys.

I m’aferro a aquesta trampa per no haver de llegir-me a tota hora els grafitis de la última paret.