L’ombra cent vegades més ombra que l’ombra
Lectura / 26 de juny de 2014

Ha estat llegint coses de Paul Auster que he arribat a la seva filla, Sophie Auster. A Sunset Park, a les dedicatòries, Paul Auster recorda el treball que la seva filla va fer sobre Matar un rossinyol, quan feia cinquè, encara al segle passat. Sophie Auster és també filla de Siri Hustvedt, també escriptora. La curiositat m’ha fet escoltar  The Last poem, una cançó seva. He gosat traduir-la. No ho hagués fet (el meu anglès és molt menys que macarrònic) si l’ombra cent vegades més ombra que l’ombra que es mou i se’n va no m’hagués fet creure que potser valia la pena, no sé per a què. Per si valgués, aquí va: EL DARRER POEMA He somiat molt i ja no hi ets. ¿Tinc encara temps perquè em toqui el panteig del teu cos, el bes de la teva boca, la teva veu encara retornada? He somiat molt, i ja no tinc temps de llevar-me. He somiat molt, he caminat molt, he parlat molt, he dormit molt amb el teu fantasma. La única cosa que encara no he fet és ser fantasma entre fantasmes, una ombra cent vegades més ombra que l’ombra que es mou i se’n va tremolant…

En Barba Blava
Lectura / 1 de juny de 2014

Charles Perrault va publicar Barba Blava l’any 1697, al recull Les Contes de ma mère l’Oye. L’any 2012, tres-cents quinze anys més tard, l’Amélie Nothomb l’ha reescrit, amb el mateix títol. I ha posat en evidència un fet que ja sabem: que les històries terribles que els pedagogs de l’antigor van inventar per educar els nens i les nenes en els valors més apreciats aleshores, no es fonen com els contes, i esdevenen malsons quan ens fem adults. Aqui en teniu un resum, per si de cas teniu, com jo, la pensada de llegir Barba Blava, de l’Amélie Nothomb. Hi havia una vegada… …un home mooooolt ric que aterria totes les dones, degut a la seva llarga barba blava i al fet que ningú no sabia que havia passat amb les dones amb qui s’havia casat. Com que ara no tenia cap dona, en Barba Blava va pensar: -Mira, em casaré amb una de les dues filles de la meva veïna. Al principi, cap de les dues volia casar-s’hi, però al final la més petita va acceptar, perquè a casa seva eren pobres i va pensar que els diners d’en Barba Blava ajudarien la seva família. Un dia, en Barba…