No sóc el negre que espera darrere de la tanca. Perquè jo, aquesta samarreta, la veig des de Melilla. Però fa anys que me’l miro. Està assegut all peu del Gurugú, a Marroc, a l’altra banda de la tanca, amb la seva pell fosca, que és com dir que és negre. I  amb les seves mans ostentosament estriades, que es com dir que havia treballat molt. I amb els ossos insinuats sota una musculatura a mig definir. Això seria com dir que passa g...

Fa dos dies que vaig al gimnàs. De totes les maneres més despersonalitzadores de fer esport que puc imaginar, aquests gimnasos de màquines i artefactes són les que guanyen. Hi he anat altres vegades, i sempre he tingut la mateixa sensació: la majoria dels seus usuaris van a la seva, no parlen, no comuniquen. És a dir, estan en diàleg permanent amb el seu cos. Es busquen els centímetres de greix que acaben de perdre, s’ensumen la suor que...

No sóc de Tossa, però hi dormo quan em deixen els usuaris i usuàries dels bars i discoteques que m’amenitzen les nits. Tampoc tinc la rutina de mirar la tele a hores fixes i a programes triats. Això m’obliga a fer zàpping. Ho confesso: tinc un vici menor. M’agraden els debats polítics. He vist molts plens, reunions, m’he empassat moltes comissions d’investigació pel 3/24, i quan en passa una davant les meves badiu...

No ha passat res des de sant Jordi? Fem memòria, ara que no som en la voràgine de notícies triomfals i triomfalistes. Recordeu? L’Associació d’Editors en Llengua Catalana, amb altres institucions gremials del món de l’edició, es va reunir amb el dia de sant Jordi amb la sots-presidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaria, aleshores en plena gira per Barcelona (recordeu que havia muntat un despatx i tot!). La presidenta de l&...

Els dos mesos que venen són, per al comú dels  mortals, mesos de vacança. Enguany, per a mi, són mesos densos i intensos, Ho són tant que em fan deixar aparcades o deixar en segona línia de prioritats algunes coses importants. El meu curs de debò comença l’octubre, un mes ple d’incerteses però també ple d’esperances. Aprofitar els dos mesos que venen per estar millor em sembla assenyat. Preparar-se per escriure de debò la nov...

Editar no vol dir el mateix a tot arreu. Vegem-ho! Venim d’un passat llunyà en que els llibres tenien un públic reduït. Abans que els e-llibres hi havia els llibres impresos en offset, abans els reproduïts amb lletres de plom, abans els pergamins i còdexs, i abans encara les rajoles de fang o els papirs. Cada pas tecnològic ha suposat un augment del públic, i com a conseqüència ha modificat el paper de l’editor. El denominador comú...

Els anys que portem a l’esquena pesen com una llosa, sí. Ja fa temps vaig publicar aqui que Descartes es va morir amb 56 anys. El pare tenia gairebé els mateixos els mateixos. Jo ja els he passat fa dos o tres anys anys, i sento el temps que passa de pressa. Em trobo antics amics de feina que es jubilen. Em fan mal els genolls quan camino. Sé que peso massa, i sé també que el marge d’exercici físic que em puc permetre (de la mena q...

Les petites biblioteques lliures en perill
Sistema editorial / 17 de setembre de 2016

Les petites biblioteques lliures (Little free library) són la manifestació d’una idea carregada de bones intencions. Si… aquelles que omplen l’infern, diuen alguns. Fa pocs anys, a Otawa, la parella Goldwin va posar en marxa aquesta iniciativa. Va posar al mig de les aceres de la ciutat unes capsetes enfilades dalt d’un pal amb una porteta que les protegia de la intempèrie. Contenien llibres. El mecanisme era ...

Un gripau de bon empassar
Política / 11 de gener de 2016

Glups!. Aquesta és l’onomatopeia que es fa servir quan algú ha d’empassar-se un gripau. Aquests dies he après una lliçó dolorosament feliç. Parlar abans d’hora és parlar a deshora. O que la prudència és una gran virtut. Digueu-ho com vulgueu, gent de la CUP. Jo només us vull demanar perdó i corregir els meus auguris. Com he dit altres vegades, no sóc un incondicional, ni un gruppie del vostre moviment. però us recon...

La caiguda lliure del nostre món
Actualitat / 8 de gener de 2016

No hi ha res més natural que els cicles. La natura funciona cíclicament. De tant en tant hi ha un daltabaix, i la natura es trastoca. Passa quan les condicions mitges, la zona de comoditat de la natura es veu alterada. A dia d’avui, sempre que havia passat això la intervenció de la mà humana -és a dir, allò que la natura té d’artifici- hi havia intervingut poc. La humanitat ha trastocat paisatges, ha modificat la química ...

Una història real… o és reial?
Ficció / 6 de gener de 2016

Kunta K. era un superheroi negre. No com Malcolm X, com Muhamad Alí o com Luther King, no. Més aviat com els superherois blancs: Kunta K. s’assemblava a Superman o a Spiderman, o al Capità Amèrica o a l’home de la màscara en una cosa: tenia poders. Per això era un superheroi. Fora d’aquest detall, la seva era una vida més aviat difícil, perquè era abans negre que superheroi. La darrera dificultat que va viure va ser...

La zona de comfort de la CUP
Política / 3 de gener de 2016

Tot ha sigut un miratge. La CUP ha decidit no bellugar-se de la seva zona de comfort. Ha sigut il·lusionant veure’ls sortir de la llodriguera per uns mesos, o anys, i sentir-los parlar de com, ara si, les seves lluites al carrer a les associacions, a les entitats, amb els obrers, els estudiants, amb els oprimits de tota mena i condició tindria continuïtat en els passadissos de palau. Però per subsistir en dos hàbitats diferents, qual...

El procés com a bicicleta
Política / 2 de gener de 2016

Quan una bicicleta deixa de bellugar-se, cau. Com els processos. Tots els processos. El Procés, també. Potser més encara, perquè hi ha els adversaris que esperen que redueixi prou la velocitat per donar-li l’empenta definitiva, fer-lo caure i fer-se un panxot de riure. Haurien demostrat que tenien raó: només era un suflé. Però és que els suflés no estan pas pensats perquè es desinflin. Només ho fan quan no s’han treballat...

2016: l’any més senzill
Personal / 1 de gener de 2016

Aquest és el primer any de la meva vida que faig una llista de propòsits nova. Entengueu-ho bé: nova! Tots els anys abans d’aquest havia fet una llista de propòsits fonamentada en una que vaig escriure l’any 1973, quan tenia quinze anys. Com que no complia cap dels propòsits llistats, l’assumia pel seguent cap d’any, i així anar fent sense complir res més que no fóssin anys i arribant al 2016 amb aquest deix a...