Bradford és una ciutat anglesa de, més o menys, mig milió d\’habitants, dels quals uns trenta mil viuen en l\’agregat de Shipley. En aquest barri hi ha una llibreria: Saltaire Bookshop. El seu propietari, David Ford, desesperat per la poca caixa que feia, i tement pel futur de la petita llibreria va fer una acció desesperada: va escriure una entrada a Facebook demanat socors. El tò era molt alarmant, i comprometia els seus clients i veïns amb el futur de la llibreria. Deia que la caixa dels darrers dies havia pujat a 7 lliures i mitja i a 6 lliures, el que suposava pèrdues òbvies. David Ford posava descaradament el futur de la llibreria, i de l\’acompliment de la seva funció, en mans de la gent que fins aleshores havia contribuit a fer-la funcionar.
La crida va resultar: la caixa dels dies següents va pujar, arribant a fer entre 300 i 500 liures. Aquesta història no és antiga. Ha passat entre el 10 i el 15 de gener de 2014. Saltaire Bookshop té una pàgina d\’Internet, un perfil de Twitter i una pàgina a Facebook. Amb elles ha teixit una modesta estratègia de màrqueting digital on, el més important, no ha estat haver sortit puntualment de la situació papèrrima de les vendes. Internet no serveix per vendre, si més no directament. Internet, en el contrext de les llibreries del territori, serveix per crear llaços amb els clients, per mantenir una relació que és determinant no només a l\’hora de vendre, sinó també per definir una manera de vendre.