El nen es mira el llombrígol. Com que encara no sap què és el llombrígol, demana al seu pare. El pare és un home enjogassat, rialler, grassonet, hipertens, panarra, golut, i una mica poca-solta. Potser tots aquests són prous motius com per justificar la seva resposta:
-Això és el ring-ring.
Ja t\’ho pots imaginar. El pare agafa el nen per l\’espatlla, l\’inclina sobre ell mateix, s\’hi embolica, li posa el dit al melic, i el ring-ring sona en forma de rialles.
El nen no és tanoca, li troba gust, i el joc es repeteix, dies i dies. Un dia, però, el nen pregunta:
-Papa, què és això?
-El ring-ring, diu el pare, potser perquè és un home enjogassat, rialler, grassonet, hipertens, panarra, golut, i una mica poca-solta.
-No, papa. M\’han ferit de mort.
Fins i tot essent un home enjogassat, rialler, grassonet, hipertens, panarra, golut, i una mica poca-solta, l\’home entén que el nen ha fet una estirada.
Video: L\’ombelico del mondo, de Lorenzo Jovanetti.
Deixa un comentari