El melic

El nen es mira el llombrígol. Com que encara no sap què és el llombrígol, demana al seu pare. El pare és un home enjogassat, rialler, grassonet, hipertens, panarra, golut, i una mica poca-solta. Potser tots aquests són prous motius com per justificar la seva resposta:

-Això és el ring-ring.
Ja t\’ho pots imaginar. El pare agafa el nen per l\’espatlla, l\’inclina sobre ell mateix, s\’hi embolica, li posa el dit al melic, i el ring-ring sona en forma de rialles.
El nen no és tanoca, li troba gust, i el joc es repeteix, dies i dies. Un dia, però, el nen pregunta:
-Papa, què és això?
-El ring-ring, diu el pare, potser perquè és un home enjogassat, rialler, grassonet, hipertens, panarra, golut, i una mica poca-solta.
-No, papa. M\’han ferit de mort.
Fins i tot essent un home enjogassat, rialler, grassonet, hipertens, panarra, golut, i una mica poca-solta, l\’home entén que el nen ha fet una estirada.
Video: L\’ombelico del mondo, de Lorenzo Jovanetti.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *