Són gairebé quatre-centes pàgines que no lliguen fins al final. Mentre ho llegeixes, sembla que llegeixis una col·lecció de contes, inconnexos, sense sentit. Els hi busques i se t\’escapa. Ell es diu Philip Bowsman. Li van passant coses com si ell no hi tingués res a veure. Res en les quatre centes pàgines ens fa pensar que de debò és important per algú. Enlluerna, si. Però això no és important. Com que viu com aquell qui diu sense voler, sense voluntat de viure, passa el temps i veu com li rellisca com si fos l\’aigua de la dutxa: sense mullar-lo.
Al final -deia- tot lliga. Un amic seu, en Wells, beu un Old fashioned. L\’Ann li ha preguntat:
-I això que és? – va preguntar l\’Ann.
Ell li va descriure breument.
Philip Salter omet la seva explicació. Jo sé que es xopa un terròs de sucre amb angostura, i s\’hi afegeix un un dit de soda. Es deixa que s\’apagui el gas, i s\’hi aboca un raig generós de bourbon. S\’afegeix encara gel, dolç i aroma. Per exemple, dues cireres i dues pells o rotllanes de taronja i de llimona.
El pare d\’en Wells es va morir prenent-ne un, com qui no vol la cosa. Potser passava això, que no la volia. Però no voler morir-se és una no-voluntat estèril. Tothom es mor. El llibre de James Salter es diu Això és tot.
Crec que la vida deu ser això. El final te\’n deu revelar el sentit. I, mentre no se\’t revela. la vius com pots, amb perplexitat.
Com si fossis un altre.
Imatge: La coberta d\’Això és tot ens vol enllaçar a la crítica que en Xavier Serrahima en va fer al Núvol.
Video: Monty Python ha basat la seva filmografia en la recerca impossible i desvergonyida del sentit de la vida. A The life of Brian n\’hi ha una de memorablement impossible i desvergonyida.