• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer

Jaume Graupera

Pàgina d'expressió personal

  • Portada
  • Blog actual
    • Escriptura
  • Blogs antics

El convers

13 de novembre de 2014 Deixa un comentari Arxivat com a: Blogs antics Etiquetat com a: Personal

Ja no tinc el consol de cagar-me en Déu. M’he avesat en poc temps a aquesta situació, i goso dir que n’estic content. No ha sigut cap heroïcitat perquè ara, mirant enrere, em sembla lògic, com si tota la meva vida hagués estat un camí que portava de pet a la conversió. Quan s’ha dut una vida com la meva, i es llegeix unes frases com les que comencen aquest text, si no s’és creient és fa una ganyota de riure, i es diu: Clar, quan s’és vell és fàcil convertir-se. La vida deixa poc lloc per al pecat.

Mai no he cregut en la doctrina de l’Església, i el que m’han conegut des de fa temps saben què deia:  No crec en Déu, però crec en moltes persones que creuen en Déu. També m’han sentit parlat de com és d’absurd el fet de néixer, la qual cosa vol dir de retruc el fet de viure. Només la mort és més absurda. Infinitament més absurda. Creure en el Més Enllà és, de fet, semblant a l’assedegat que s’arrossega pel desert i creu en un oasi. La meva, és, per tant, una conversió a mitges: continuo sense creure en cap doctrina, ni en el Més Enllà. Però necessito del tot creure en alguna cosa que doni sentit a alguna cosa. I dir-ne Déu ja no em fa vergonya.
És clar que és un Déu meu, poc treballat amb ningú més, i en el que ningú més pot creure. I això passa, justament, perquè és el meu Déu, de ningú més. Però ara que hi crec no goso a trobar cap consol a cap mena de dolor per la via de cagar-me en el seu santíssim nom. Tampoc li agrairé ni consideraré que me l’envia, el dolor, com a prova per veure fins on arriba el meu tremp per guanyar-me alguna improbable vida millor més enllà d’aquesta vida discreta, per dir-ho en termes suaus.
D’escriure els records de la pròpia vida se’n diu autobiografia. Només dos motius poden justificar-la: un difús o manifest narcisisme de més o menys densitat, o una acusada necessitat de passar comptes per alguna cosa. Aquest és el meu cas, descaradament. Reconèixer el mal dintre meu, sentir-me diable m’ha fet pensar que la única redempció possible neix de refer la meva autobiografia com una acte de contrició.
El catecisme que em van fer estudiar deia que hi havia cinc coses necessàries per que el sagrament de la penitència tingués validesa. Hi estic d’acord, no pas perquè ho digui el catecisme, sinó perquè les cinc exigències neixen del sentit comú. Examen de consciència, dolor dels pecats, propòsit d’esmena, dir els pecats al confessor i complir amb la penitència.
No cal patir pel primer. He donat mil i mil voltes a la meva consciència intuint on estaven les claus que han fet de mi un fill de puta. He buscat excuses: la formació, he buscat improbables motius genètics, he repassat les meves amistats cercant-hi algun element corruptor, he mirat si l’ambició, l’avarícia o alguns altra falta de caràcter capital m’han dut a viure sense tenir en compte què els passa als demés quan m’hi acosto (aquest, i no altre, és el meu gran pecat). Lluny d\’excuses foranes, la resposta a la meva cerca és infinitament més vulgar i més prosaica que tota la llista que he anat escrivint: he pecat contra els altres per què era fàcil fer-ho, perquè creia que no tenia conseqüències, perquè em sentia impune, perquè no reconeixia el Mal. He fet valer la meva posició de privilegi, m\’he cregut superior. He estat, doncs superb, i he viscut com si no hi hagués ningú més.
Me’n penedeixo. Això deu ser dolor dels pecats. Tinc propòsit d’esmena, si, en el sentit que no faré més mal a ningú buscant alguna finalitat que ni tan sols em dona satisfacció. Escric com si em confessés, i la meva penitència té un nom: solitud. I aquesta solitud, d\’una o altra manera, és Déu.
Perquè no em refio de mi, i perquè la única i sola manera de no fer mal és no tenir ningú al costat. Com si jo fos un virus. D\’això se\’n diu rendició.
Imatge: La conversió de Pau, de Caravaggio, quadre que es pot veure molt millor a Roma, a l\’Església de santa Maria del Popolo.
Video: Concha Buika canta Soledad.

 

Etiquetat com a: Personal

Reader Interactions

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Barra lateral primària

Entrades recents

  • Les llibertats del caminant
  • Desig
  • El suïcida
  • Amor propi
  • El punt de vista múltiple en primera persona

Comentaris recents

No s'han trobat comentaris.

Arxius

  • abril 2022
  • gener 2022
  • novembre 2020
  • juliol 2020
  • gener 2020
  • novembre 2019
  • octubre 2019
  • setembre 2019
  • agost 2019
  • juliol 2019
  • juny 2019
  • maig 2019
  • abril 2019
  • gener 2019
  • novembre 2018
  • setembre 2018
  • març 2018
  • gener 2018
  • agost 2017
  • juliol 2017
  • maig 2017
  • març 2017
  • setembre 2016
  • gener 2016
  • desembre 2015
  • octubre 2015
  • agost 2015
  • juliol 2015
  • maig 2015
  • abril 2015
  • març 2015
  • febrer 2015
  • novembre 2014
  • setembre 2014
  • juliol 2014
  • juny 2014
  • maig 2014
  • març 2014
  • febrer 2014

Categories

  • Blogs antics
  • Després de llegir

Entrades recents

  • Les llibertats del caminant
  • Desig
  • El suïcida
  • Amor propi
  • El punt de vista múltiple en primera persona

Comentaris recents

    Arxius

    • abril 2022
    • gener 2022
    • novembre 2020
    • juliol 2020
    • gener 2020
    • novembre 2019
    • octubre 2019
    • setembre 2019
    • agost 2019
    • juliol 2019
    • juny 2019
    • maig 2019
    • abril 2019
    • gener 2019
    • novembre 2018
    • setembre 2018
    • març 2018
    • gener 2018
    • agost 2017
    • juliol 2017
    • maig 2017
    • març 2017
    • setembre 2016
    • gener 2016
    • desembre 2015
    • octubre 2015
    • agost 2015
    • juliol 2015
    • maig 2015
    • abril 2015
    • març 2015
    • febrer 2015
    • novembre 2014
    • setembre 2014
    • juliol 2014
    • juny 2014
    • maig 2014
    • març 2014
    • febrer 2014

    Categories

    • Blogs antics
    • Després de llegir

    Meta

    • Entra
    • Canal de les entrades
    • Canal dels comentaris
    • WordPress.org (en anglès)

    Based in New York, working worldwide.

    Get in touch

    Footer

    Design

    With an emphasis on typography, white space, and mobile-optimized design, your website will look absolutely breathtaking.

    Learn more about design.

    Content

    Our team will teach you the art of writing audience-focused content that will help you achieve the success you truly deserve.

    Learn more about content.

    Strategy

    We help creative entrepreneurs build their digital business by focusing on three key elements of a successful online platform.

    Learn more about strategy.

    Copyright © 2022 · Genesis Sample on Genesis Framework · WordPress · Entra