Defenso, ni que sigui com a hipòtesi, la possibilitat i la necessitat d’un sistema editorial en català. Entenc que un sistema és un tot estructurat compost de diverses parts amb una funció determinada, que contribueix a la correcta funció global del sistema.
Partint d’aquesta definició, el sistema editorial hauria de tenir unes funcions com a tal, que haurien de ser el resultat de que tots els elements que l’integren compleixin, també, les seves funcions sectorials. A més, en teoria de l’empresa, un sistema empresarial només és possible si existeix un mercat. Per tant, el primer element que hauríem de demostrar per justificar la possibilitat que ens ocupa és l’existència prèvia d’aquest mercat. Si concloem afirmativament aquest element, haurem d’entrar a la definició de les funcions del sistema com a tal. Aleshores estarem en condicions d’analitzar els components actuals de la cadena de valor del llibre, d’analitzar les seves oportunitats i amenaces, i estudiar les seves possibilitats de manteniment i d’evolució.
Un mercat es defineix per l’existència d’un conjunt d’individus i organitzacions que convenen a intercanviar les seves necessitats, de productes i serveis les unes, de retribució les altres. El mercat del llibre a Catalunya té una característica, derivada tant de les circumstàncies històriques com de la situació concreta del país. Les primeres ens han convertit en un país amb un mínim de dues llengües capaces de justificar aquest mercat, i aquestes dues llengües tenen unes necessitats i una projecció diferents. La primera disposa d’unes possibilitats de mercat de més de 200 milions de persones, mentre que les de la segona no arriben als quinze milions de persones. Aquesta dada fa inviable la comparació igualitària d’ambdues realitats, perquè els costos de cada necessitat estan indefectiblement units a la mida d’aquest mercat.
Catalunya, de fet Barcelona, és una ciutat fonamental en el sistema editorial en llengua castellana. La concentració editorial i la presència catalana en el món de l’edició en castellà ha estat manifestada en moltes ocasions. Aquesta presència ha desenvolupat l’existència a casa nostra de multitud de recursos destinats a la satisfacció de les necessitats derivades d’aquest mercat. El que fa que el mercat del llibre en català sigui incomparable amb el mercat editorial en castellà és, per començar, la seva mida. Aquesta gens subtil diferència ha fet que les editorials més poderoses del país hagin integrat la producció de llibres dintre del mateix sistema editorial, com una extensió del mateix. N’han aprofitat les possibilitats industrials, la fortalesa, per crear una indústria, que no té característiques de sistema, precisament perquè és subsidiària. El que jo defenso és que la realitat editorial catalana que surti d’aquests moments convulsos de re-definició ha d’atendre l’especificitat del seu mercat potencial, de quinze milions de persones, que han de veure satisfetes les seves necessitats, perquè si no ho són el mercat seria inviable.
