Una història real… o és reial?

Kunta K. era un superheroi negre. No com Malcolm X, com Muhamad Alí o com Luther King, no. Més aviat com els superherois blancs: Kunta K. s\’assemblava a Superman o a Spiderman, o al Capità Amèrica o a l\’home de la màscara en una cosa: tenia poders. Per això era un superheroi. Fora d\’aquest detall, la seva era una vida més aviat difícil, perquè era abans negre que superheroi. La darrera dificultat que va viure va ser quan una nena blanca, la Katherine K., es va posar a plorar quan se\’l va topar pel carrer accidentalment. S\’ha de dir que la Katherine K. vivia en un petit barri blanc d\’un petit poble que mirat pel Google Earth semblava un tauler d\’escacs, per la manera com la població es distribuïa pels nuclis del seu terme. Era també un poble que vivia segons les regles dels escacs, sobre tot la primera: dues peces no poden ocupar simultàniament el mateix espai. Per això la Katherine K., que no havia sortit mai del seu barri, i no sabia que era un negre. Un negre que no sabia encara que era un superheroi.

Joseph K. era el batlle del poble en qüestió. Com que era un batlle demòcrata -del partit demòcrata, s\’entén- estava convençut que calia donar feina als negres, a fi de no tenir-los desvagats, amuntegats, oblidats, a mercè de les drogues i les bandes, com semblaven pensar els republicans. S\’ha de dir que el poble havia estat governat fins aleshores per l\’alcalde Richard K., òbviament republicà.

Diposat a fer una revolució, Joseph K. va decidir prendre una decisió revolucionària: aquell dia de Reis del 2016, en comptes de posar un negre pintat a la Cavalcada de Reis, n\’hi posaria un de debò!. Va ser així com va convocar un concurs per a trobar el figurant negre amb pedigree de tal, que va complir escrupolosament totes les clàusules que la llei de Concursos públics preveia per la tria del proveidor de serveis. Va ser en primer concurs del poble on cap concursant era blanc. També va ser el primer on es va presentar un negre (de fet, 4351 negres).

Ignorem si el fet de ser un superheroi va influir en la decisió del tribunal (tots blancs, és clar). Ho dubtem, perquè aquest fet era ignorat pels memres i, fins i tot pel proper Kunta K., que no l\’havia fet constar en el seu cevé.

(El·lipsi narrativa, això només és un post, i no pot fer-se avorrit)

Kunta K., disfressat de Balthazar, anava repartint caramels. Des de la posició preeminet de la seva trona va veure la Katherine K., i així va ser com Kunta K., i la Katherine K., van saber que l\’home era un superheroi. (Expliquem-ho de pressa, però a càmera lenta:)

Els ulls del rei es clavaren en els de la nena. La neva va veure com els ulls del rei s\’encenien com dos semàfors verds, i un raig que encenia totes les partícules suspeses es dibuixava. la neva va sentir com, literalment, li pujaven els colors. La transferència va ser ràpida: Katherine K. va ser la primera negra del món que havia sigut blanca, i Kunta K. passà a ser un superheroi d\’allò més vulgar: era blanc.

Foto: Des de la Mediterrània