Les petites biblioteques lliures en perill

Les petites biblioteques lliures (Little free library) són la manifestació d\’una idea carregada de bones intencions. Si… aquelles que omplen l\’infern, diuen alguns.

Fa pocs anys, a Otawa, la parella Goldwin va posar en marxa aquesta iniciativa. Va posar al mig de les aceres de la ciutat unes capsetes enfilades dalt d\’un pal amb una porteta que les protegia de la intempèrie. Contenien llibres. El mecanisme era senzill. L\’oferta i la demanda s\’autoregulaven i no calien lleis ni inspectors per controlar-les. Quan un passejant volia un llibre, senzillament l\’agafava. I si n\’hi sobrava, senzillament l\’hi deixava. D\’aquesta manera, la única circumstància que posa límits al mercat és la capacitat de la capsa en qüestió.

El municipi, però va voler considerar que quatre petites biblioteques lliures en una ciutat de gairebé un milió d\’habitants constituïen una nosa terrible per a la mobilitat ciutadana. No he estat mai a Otawa, però imagino que no deu ser massa diferent de les grans ciutats del nostre país. Aquí, com a mig món, quan menys t\’ho esperes, i només caminat per les aceres, estàs en perill de ser trepitjat per una bicicleta o un monopatí. O has de donar la volta perquè hi ha entaforat un cotxe. O, de vegades, perquè el mateix municipi s\’ha venut l\’acera per muntar la terrassa d\’un restaurant de menjar ràpid. De manera que, fent ús dels seus poders, els regidors van amenaçar de retirar-les en un mes i obligar els Goldwyn a pagar les despeses de la retirada.

Per sort, la gent ha respost, i ha forçat els reguladors a fer l\’únic que saben fer: regular. De manera que han decidit no retirar les casetes lletrades, i han obert un període de trenta dies a la parella promotora per què les posin a una distància prudencial del carrer, de manera que no facin nosa al trànsit de la bona gent d\’Otawa.

Vet aqui un gos, vet aqui un gat, aquest conte s\’ha acabat!

Font: Actualitté