La brolla tecnològica amenaça com les males herbes

La brolla tecnològica ens invadeix i amenaça de fer-se irrespirable.

Constantment apareixen programes, aplicacions, eines, aparells que pretenen substituir els treballs manuals per eines informatitzades. Aquestes neixen i moren a una velocitat del dimoni. Per això no donen ni tan sols temps per amortitzar el temps invertit en aprendre com funcionen.

Fins fa poc la unitat d\’abstracció més important era la idea. I per fer concreta la idea calia convertir-la en paraules. Algunes idees es concretaven prenien forma i arribaven a esdevenir obres plenes de sentits, que anaven més enllà del propi sentit. Les obres artístiques en són un exemple clar.

Avui dia, però, la unitat d\’abstracció a passat a ser el bit, una xifra encara limitada a l\’astronòmica possibilitat de 0 o 1. A base d\’ajuntar bits neixen nous missatges, noves formes de parlar i de relacionar-nos amb el món i entre nosaltres mateixos.

La idea tenia com a característiques matís, l\’ambigüitat, la llibertat. El bit, en canvi, és la imatge mateixa del que vull anomenar la infinitud de la simplicitat. Està fonamentat en el resum, en la impossibilitat d\’especular, en la concreció absoluta. La idea es fonamenta en la lletra, el bit en la xifra.

És per això que un autor com Jonathan Franzen arriba a dir que es difícil produir una obra de creació destacable si en el lloc de creació hi ha connexió a Internet. I això ho diu per que Internet i tot el que s\’hi mou, distreu. I distreure és una manera de no informar.

Certament, cal una voluntat de ferro per aconseguir que les noves tecnologies i les seves manifestacions complementin en positiu les eines tradicional de saber. Perquè la substitució llisa i plana serà, a mig termini, un drama. Perquè empobreix, perquè ens fa anar enrere, perquè embolica.