Una creença és una palanca que, quan s\’activa, mou gairebé tot allò que conforma la vida d\’una persona.
Sam Harris, El fin de la fe
Una creença és una fe? Més aviat és un convenciment. La fe sembla més aviat un conjunt estructurat de convenciments. En la mesura que un convenciment determina una conducta podem establir la importància certa que tenen les creences.
Però… què passa si volem escatir en quina mesura les nostres creences condicionen o afecten la nostra conducta? Més encara… què passa si no sabem identificar les pròpies creences? Passa que la conducta deixa de tenir sentit, passa que no sabem com explicar-nos a nosaltres mateixos.
Tanmateix, és absurd pensar que hi hagi ningú, sobre tot les persones amb conviccions fortes o fins i tot dogmàtiques en algunes apreciacions personals, que no tingui creences. Aparentment, però, aquest és un cas comú entre moltes persones, sobre tot si ens atenim al terreny estricte dels convenciments morals i religiosos.
Moral vs. religió
Dic morals i religiosos sense saber exactament si aquests dos conceptes són equivalents i intercanviables o, sinplement, alternatius. El sol fet que els escrigui separats i copulatius em diu que intueixo que no ho són. On és, doncs, la diferència que tot just intueixo?
La moral ens porta al terreny dels costums que regeixen la vida entre les persones; la religió ens remet a la transcendència. És en el fet que tant la moral com la religió es manifesten a través de creences, i, de fet, s\’hi fonamenten. Només des d\’aquesta constatació puc arribar a firmar que moral i religió no són conceptes equivalents, però són intercanviables en el cas que les conductes derivades d\’ambdós conceptes són idèntiques i coherents amb les creences que les activen.
És a dir, si la conducta que tenim en la nostra relació amb les persones és la mateixa que mantenim en relació a la transcendència, moral i religió són conceptes indistints. però només les creences morals són obligatòries i constitutives de l\’espècie.