Ho he llegit en un llibre sobre creativitat a la biblioteca de Tossa. Ja ho havia llegit en un altre sobre escriptura i els benefici que comporta en un altre llibre a la biblioteca de l’Ateneu. Es tracta d’escriure un número determinat de pàgines a raig cada dia, sense planificació prèvia, en un moment destinat per fer-ho, El llibre de Tossa en diu les tres pàgines del matí.
Crec que he buscat i he trobat el moment. Es tracta, doncs, d’escriure encara que no sàpigues de què escriure, el que vagi passant pel cap, sense cedir al bloqueig, fins que el sentit s’imposi. És un mètode que no s’avé amb la coherència, però si amb la constància i l’adquisició d’hàbits.
Em sembla que el final de l’agost, amb les possibilitats que obre, l’inici d’un curs és un bon moment per intentar-ho.
Sé perfectament que el meu problema no és no tenir projectes, sinó no dur-los a terme. En el meu cas, el procés de procrastinació té una arrel clara: em distrec fàcilment. I també fàcilment converteixo les distraccions en excuses. Moltes vegades he intentat centrar els meus projectes, i sempre m’he embadalit en el com dur-los a terme com una excusa inicial per no fer-los. Dir que no estàs a punt, que falten recursos és una manera perfecta de negligir la feina i l’esforç de dur les coses a terme.
Després ve la dispersió i la manca de constància. He vist un abellot saltar d’una mongetera a un carbassó. Si jo hagués estat aquest abellot ara mateix jo seria en una altra planta i, i això seria el més greu, no recordaria les flors visitades. En quin moment de la meva vida devia decidir no recordar? Que la vida no tenia ni tan sols la justificació de crear moments viscuts?
Aquesta ha estat la meva primera Vespertina. Vol lloar amb més intensitat la creativitat que la Creació mateixa.