Diu:
Evidentment, no cal que el tribunal conegui els motius d\’un acusat per poder sentenciar-lo. Però els jutges volen saber per què les persones fan el que fan i, solament quan ho entenen, poden imposar una pena a l\’acusat segons quina sigui la seva culpa. Si no ho entenen, gairebé sempre dicten una pena major.
Qui ho ha escrit és Ferdinand von Schirach, en condició no sé si d\’advocat penalista, d\’autor de relats no sé si inventats, o potser en la seva doble condició d\’ambdues coses. El llibre es diu Culpa i tracta del mal, d\’allò equívoc, de la violència, i del sistema jurídic alemany. Com tots els llibres de ficció també parla, d\’una o altra manera, de ficció.
Són quinze relats curts, molt curts. Tots tenen un nexe comú: són històries de delictes, possibles delictes o temptatives de delicte. Tot tenen també un advocat, però no sempre fa d\’advocat. El que si que fa sempre és de veu que explica les històries. Ho fa amb una distància aparent, també aparentment freda. Quirúrgica, gairebé. Però ballant entre les lletres inventades o manipulades sempre hi ha un deix de judici, d\’opinió, de regust ciceronià: Dura lex, sed lex. Així és i a de ser en l\’àmbit forense dels jutjats, però a Culpa l\’advocat von Schirach es permet posar uns ulls de dubte, com si acceptés com a premissa de la seva feina que mai es pot fer justícia. I això li surt bé, perquè jo he cregut en el que em semblava que deia aquesta mirada.
Pel llibre hi passen dones violades, homes que han patit l\’abús en els seus anys de formació, altres homes que s\’han convertit en assassins a causa del dolor que altres homes -els assassinats- els havien infligit amb total consciència d\’inflexió. Les circumstàncies són les que fan que mai hi hagi dues situacions comparables. I els jutges les han de tenir en compte, en la seva també doble condició d\’intèrprets de la veritat real i de constructors de la veritat jurídica. No t\’enganyis: no és relativisme. És la constatació que, tot i que el Dret natural o la Filosofia del dret són matèries curriculars als estudis de dret d\’arreu, només s\’estudien a primer.