Quan Gabriele Romagnoli va decidir anar a viure de El Caire a Beirut, son pare, un lampista bolonyès de vuitanta anys, li va preguntar:
-Per què?
S\’havia preguntat moltes vegades el pare de Gabriele Romagnoli per què al llarg dels seus vuitanta anys? Havia passat el seu temps senzillament anar fent? La pregunta incomoda, sobre tot perquè acostumen a fer-la els altres. Jo me l\’he fet moltes vegades, la pregunta. I massa vegada he deixat de fer-me-la, quan era evident que me l\’hauria hagut de fer.
–No facis mai res si no et veus en cor d\’explicar per què ho fas.
He explicat tantes vegades que aquesta frase -de regust kantià pel que té d\’imperativa i de categòrica- me l\’havia dit el meu avi Jaume que ja no sé si de veritat me la va dir. Potser només passa que m\’agradaria que me l\’hagués dit.
Tinc seixanta anys. sembla que entro en l\’etapa en què el cos em demana fer-me la pregunta. Per pur interès pràctic vull donar respostes senzilles a preguntes complexes. Fins i tot vull evitar fer-me preguntes complexes. Els vells no entenem les coses complicades. Gabriele Romagnoli ha escrit Viatjar lleuger. La vida amb equipatge de ma. Encara no l\’he llegit. Però tot fa pensar que la tesi serà senzilla. Aquest espai web té ara mateix un rellotge compte enrere que em diu quan falta pel dia 10 de setembre, pel dia que marxaré a fer el Camí. Ara em diu 2 mesos i 1 setmana, justos. Són els que tinc per començar net. Els grecs en deien catarsi. Els hindús van a banyar-se al riu pel mateix motiu, i la penitència de la meva infantesa responia a la mateixa necessitat. Una vegada, quan vaig fer no sé quants anys, en Xavier, un dels meus amics de referència, em va regalar un quadern amb una dedicatòria que em batejava. A mi amigo Vitriolo, deia. També un llàpis. I, sobre tot, una goma d\’esborrar immensa. Para los errores muy grandes, deia la goma. L\’he enyorat moltes vegades. En Xavier, també, però ara pensava en la goma. Fins i tot els informàtics, que són gent poc imaginativa, ha hagut d\’empescar-se una manera d\’explicar que tornar a començar és sempre possible. Ells en diuen fer reset. Tornar a començar sense res. Com Francesc d\’Assís. Com Gabriele Romagnoli. Tornar a començar sense res. Fins i tot sense món.