• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer

Jaume Graupera

Pàgina d'expressió personal

  • Portada
  • Blog actual
    • Escriptura
  • Blogs antics

La neurona entotsolada

4 de novembre de 2019 Deixa un comentari Arxivat com a: Blogs antics Etiquetat com a: Aquí Pau i després Glòria, Ficció, neurona, Pau Garré

Les neurones parlen entre elles, es transmeten informació. No és cap bajanada pensar que saben més de les persones que les persones mateixes. Tampoc ho és imaginar el cervell com un rusc poblat de neurones, que hi volen com si fossin abelles. Dic el cervell, perquè és allà on resideix el sistema nerviós central, però tothom sap que també hi ha neurones que tenen la missió de transmetre la informació a través del sistema nerviós perifèric. Les neurones no es belluguen del seu lloc. Es diuen les coses passant-les de les unes a les altres a través dels contactes més o menys determinats entre les puntes dels seus axons. La informació, per tant, es transmesa com en el passat es passaven els missatges a crits o amb senyals a través d\’una xarxa de torres o punts de transmissió, fos a crits, amb senyals lluminoses, de fum o de qualsevol altre mitja. Els fars no eren aliens a aquest sistema. Les neurones, per tant, no sóc correus a la manera de Miguel Strogoff. Més aviat tenen a veure amb els fars que són el vehicle de la informació.

Creieu-me. Sé de què parlo, perquè sóc una neurona. Vivim en un cos humà, i tenim jerarquies. Si, hi torno. Com els ruscs d\’abelles. Vivim, més o menys, però no per sempre. És a dir, morim. De vegades en neix una altra i ens reemplaça, però això tampoc no passa sempre. També tenim feines especialitzades. Totes enviem impulsos de naturalesa elèctrica, ens excitem, a la nostra manera, quan sentim la corrent que ens envia l\’axó d\’una de les nostres veïnes, i responem a aquesta excitació transmeten la informació a una neurona veïna. Sense aquesta excitació el cos que ens dona hostatge no seria res més que un pilot de carn, i la carn no seria matèria constitutiva dels éssers animals, sinó que seria un mineral més. Sí, con qualsevol pedra.

En certa manera, les neurones donem ordres al cos, perquè és la nostra informació la que genera estímuls i respostes, i genera aquesta metacomunicació que es desenvolupa en una altra vida, diferent de la nostra, que es troba en l\’exterior del cos, i que no tindria sentit sense la nostra feina. Les neurones no ens belluguem del cos on vivim. Som sedentàries, i, per tant és el contacte entre nosaltres el que dona sentit a la nostra feina, i, per tant, ens dona sentit a nosaltres mateixes. Tenir una neurona sola no té cap sentit, és com no tenir-ne cap. I la vida de dues neurones que visquessin soles en un cos qualsevol seria realment avorrida. Com diuen que passa fora, és el contacte amb altres allò que ens dona una raó que sembla suficient per existir, i de retruc, per acceptar l\’existència.

Les neurones ho sabem tot de la persona propietària del cos que ens fa de residència. Jo sé, per exemple, que pertanyo a en Pau Garré, que sé d\’ell molt més que el que sap ell mateix. De fet, ho sé tot, malgrat ell no en sigui gaire conscient. Com que en Pau Garré no està massa content de com s\’ho ha anat fent en el seu món, tampoc ho està sabent que jo existeixo, perquè desconfia del meu poder de fer evident la naturalesa de les coses que viuen dins d\’ell.

A mi això em fa una certa gràcia. Hi ha companyes meves que reben estímuls que venen de fora, a través dels sentits d\’en Pau, i els converteixen en respostes que generen nous estímuls, que canvien la naturalesa de la resposta anterior. Per això la resposta darrera en la vida dels humans no té la més mínima coherència amb l\’estímul primer, i també per això l\’ésser humà, pertanyi a la singularitat a què pertanyi, viu en constant desacord amb ell mateix. Voldria que les coses fossin senzilles i previsibles, per estalviar-se la feina d\’haver de lluitar amb la complexitat. L\’esser humà és mandrós de mena. I, en aquest sentit, en Pau Garré és un ésser humà en grau extrem.

Etiquetat com a: Aquí Pau i després Glòria, Ficció, neurona, Pau Garré

Reader Interactions

Deixa un comentari Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Barra lateral primària

Entrades recents

  • Les llibertats del caminant
  • Desig
  • El suïcida
  • Amor propi
  • El punt de vista múltiple en primera persona

Comentaris recents

No s'han trobat comentaris.

Arxius

  • abril 2022
  • gener 2022
  • novembre 2020
  • juliol 2020
  • gener 2020
  • novembre 2019
  • octubre 2019
  • setembre 2019
  • agost 2019
  • juliol 2019
  • juny 2019
  • maig 2019
  • abril 2019
  • gener 2019
  • novembre 2018
  • setembre 2018
  • març 2018
  • gener 2018
  • agost 2017
  • juliol 2017
  • maig 2017
  • març 2017
  • setembre 2016
  • gener 2016
  • desembre 2015
  • octubre 2015
  • agost 2015
  • juliol 2015
  • maig 2015
  • abril 2015
  • març 2015
  • febrer 2015
  • novembre 2014
  • setembre 2014
  • juliol 2014
  • juny 2014
  • maig 2014
  • març 2014
  • febrer 2014

Categories

  • Blogs antics
  • Després de llegir

Entrades recents

  • Les llibertats del caminant
  • Desig
  • El suïcida
  • Amor propi
  • El punt de vista múltiple en primera persona

Comentaris recents

    Arxius

    • abril 2022
    • gener 2022
    • novembre 2020
    • juliol 2020
    • gener 2020
    • novembre 2019
    • octubre 2019
    • setembre 2019
    • agost 2019
    • juliol 2019
    • juny 2019
    • maig 2019
    • abril 2019
    • gener 2019
    • novembre 2018
    • setembre 2018
    • març 2018
    • gener 2018
    • agost 2017
    • juliol 2017
    • maig 2017
    • març 2017
    • setembre 2016
    • gener 2016
    • desembre 2015
    • octubre 2015
    • agost 2015
    • juliol 2015
    • maig 2015
    • abril 2015
    • març 2015
    • febrer 2015
    • novembre 2014
    • setembre 2014
    • juliol 2014
    • juny 2014
    • maig 2014
    • març 2014
    • febrer 2014

    Categories

    • Blogs antics
    • Després de llegir

    Meta

    • Entra
    • Canal de les entrades
    • Canal dels comentaris
    • WordPress.org (en anglès)

    Based in New York, working worldwide.

    Get in touch

    Footer

    Design

    With an emphasis on typography, white space, and mobile-optimized design, your website will look absolutely breathtaking.

    Learn more about design.

    Content

    Our team will teach you the art of writing audience-focused content that will help you achieve the success you truly deserve.

    Learn more about content.

    Strategy

    We help creative entrepreneurs build their digital business by focusing on three key elements of a successful online platform.

    Learn more about strategy.

    Copyright © 2022 · Genesis Sample on Genesis Framework · WordPress · Entra