En Jaume Graupera

En Jaume Graupera va escrivint

Hola! Benvinguts a la meva pàgina web on… vaig escrivint!

Aquest de la foto sóc jo, en Jaume Graupera. Vaig néixer a Mataró, el 13 d’octubre de 1958. És a dir, no sóc precisament de la primera volada!

La teoria diu que els balança som equilibrats i tal. Pot haver-hi dos arguments per explicar perquè la teoria s’equivoca. El primer, de caràcter general i que donaria satisfacció a moltes mentalitats pràctiques, és que la teoria s’equivoca sempre. El segon es fonamenta en el fet que vaig néixer a les 5 de la tarda, la qual cosa m’atorgaria un ascendent peixos que afectaria negativament l’equilibri que el meu signe m’atribueix.

Entre les poques coses que podrien fer semblar que sóc una persona equilibrada és que no crec en els extrems, i, per tant, tot i no tenir una mentalitat pràctica, no em veig en cor d’afirmar que la teoria s’equivoca sempre, de manera que donaré una oportunitat a la segona possibilitat. El que si que tinc clar és que d’equilibrat no es sóc gaire.

Podria passar que fos aquesta convicció la que em porta a escriure. O a voler escriure, vull dir. Perquè la veritat és que, tot i que m’agrada i en tinc ganes, sóc una persona molt donada a la dispersió, al mínim esforç i a la distracció. Cap d’aquestes característiques ajuda gens a escriure, i menys encara a tirar endavant un programa d’escriptura.

De tota manera he de voler dir que la possibilitat i el desig de tirar endavant un programa d’escriptura m’acompanya des de fa molts anys. I ara considero que es donen les condicions per fer-ho.

M’explicaré. El món tal com l’hem viscut està davant del mirall decidint si s’agrada o no. La imatge que li torna el mirall és inequívoca. No hi ha possibilitats d’error. El món és lleig! Pot passar que el món faci com la madrastra de la Blancaneus, i s’entesti a no acceptar-ho, a base d’enganyar-se pensant que és el millor dels mons imaginables.

Posar-se al marge del món és avui una possibilitat que sembla lògica per afrontar la seva decadència i, potser, el seu final. Tothom s’equivoca com vol! I escriure des del marge és més senzill que fer-ho des de dins, perquè pots esquivar moltes de les obligacions que viure al món comporta. El meu pare em deia, rialler:

-Estàs al món, eh, nano?

Volia dir que tot anava bé. Que les coses em funcionaven i que els vents em bufaven a l’esquena.

El pare es va morir. Els vents van canviar de direcció o jo em vaig girar. No ho sé. Però les coses van deixar d’anar bé. Els vents en què pensava el pare no arriben al marge.

Aquesta possibilitat d’ara, afegida al desig de sempre, em porta a definir el programa d’escriptura que sempre havia volgut tirar endavant. N’hi ha més, és clar, de factors que ajuden a pensar que ara toca. De tots, explícitament o transformats per la màgia de l’escriptura, n ’aniré parlant des d’aquest inici de 2021. I aquesta pàgina web és, només, una eina per ajudar a fer-ho possible.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top