Schwarzenegger i Trump

Schwarzenegger obre les primàries republicanes amb Trump de cos present

Els seguidors de Donald Trump, o la tribu de màrqueting polític que els governa, han fet popular un cartell en què l’immediat ex-president branda una arma molt grossa en la mateixa posició que ho feia Sylvester Stallone a Rambo.

A falta de dinasties, els americans han construït el seu imaginari a base d’icones manllevades de la indústria de l’oci o de la història folkloritzada, tant si fa si són sopes Campbell, rosses tenyides o carnissers de llegenda. En aquest sentit la difusió del cartell del futur encausat Trump no ens ha d’estranyar gaire. El mateix Fem Amèrica gran una altra vegada es contraposa al Sí, podem, del ex-president Obama com una crida imperialista s’oposa a un crit d’ànim construït sobre una identitat social. El nosaltres del verbs fem i podem s’adrecen en teoria al mateix col·lectiu humà, però a la pràctica es refereixen a dos grups humans ben diferents.

Entre l’actitud dels dos herois icònics per excel·lència del poble americà hi ha moltes coincidències. Els separa, però, un element fonamental. Rambo és el soldat d’un exèrcit invasor, i Conan l’heroi solitari d’un poble aniquilat. Un matís que explica perquè els americans de perfil bel·licista es divideixen entres els que són de Rambo i els que són de Conan. Els USA dels anys setanta, amb el Vietnam encara calent, i els USA desorientats dels anys vuitanta. Stallone versus Schwarzenegger. Dos immigrants construint l’imaginari d’un país. Els països imaginaris necessiten imaginaris per deixar-de ser-ho. I els camins per fer-ho són inversemblants.

Des de Jimmy Carter, tots els presidents americans han sigut sempre quelcom més que un president. Tots han estat carregats d’una pólvora simbòlica potent. Un marxant de cacauets dels Sud profund capaç de ser demòcrata, un actor de westerns, dos membres republicans d’una nissaga de petrolers texans separats per un advocat ex-hippy inconstant i faldiller com un Tenorio modern i un senyor que ja no tenia cap senyal que el pogués identificar com a WASP (Blanc, anglo-saxó i protestant), però que tampoc tenia cap element que els desmentís del tot.

Si parem d’icones, Trump els ha superat en tot. Trump és home d’excessos. Si Trump és ric, ha de ser molt ric. Si fos pobre hauria de ser molt pobre. En termes matemàtics diríem que és l’icona elevada a la màxima potència. Una cosa molt semblant, en definitiva a una caricatura.

Estic convençut que Trump no és un cadàver. La indústria de l’entertainment no pot permetre’s perdre un filó com el que Trump representa. El ressuscitaran i diran que s’ha llevat de les cendres. Però haurà de reconstruir-se sobre les cendres republicanes, que ell mateix ha creat a base d’exercir de piròman.

El partit de l’elefant començarà altra vegada la seva batalla per la reconstrucció. Schwarzenegger, el de debò, ha fet un vídeo brandant l’espasa de Conan. En principi ell, austríac de naixement, no pot ser president, perquè no és nascut als USA. Però en política no aquestes coses tenen solució. Ciceró va dir que la llei era dura, però era la llei, i Marc Antoni va agafar-li la paraula i va començar a rumiar com estovar-la.

Schwarzenegger, en plan catilinària

Personalment penso que el vídeo de Schwarzenegger està més que pensat, i que no es gratuït. I Arnold podria arribar a donar una excel·lent continuïtat a aquesta saga ja tan llarga de presidents-símbol. No vull dir que acabi sent-ho. Només vull dir que em sembla que algú està movent fils per què pugui ser-ho. Perquè, si no, hauria d’haver fet treure la pols de l’espasa de Conan?

Per cert… sabíeu que Conan es va rodar a Almeria? I que Stallone vol dir semental en italià? Doncs això mateix.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Scroll to Top