Les webs personals i d’autor

Les webs personals o d’autor són la millor eina per estar present a Internet. La web és la manera òptima de mostrar-te tu i el què vols dir.

Estàs a Internet, i a Internet hi és tot. O, si més no, hi ha tot el que hi ha, què és molt. Si no hi ets no existeixes. Les xarxes socials han creat sistemes de donar a conèixer allò que pensem i en què creiem. És veritat. Però també ho és que cada vegada més, i a mesura que s’han tornat indispensables, els debats sobre el control dels seus continguts i els criteris que fan servir per segmentar els seus usuaris estan a l’ordre del dia. Pot no importar-te, sí. Però el fet cert és que una vegada deixes anar un missatge a la teva xarxa habitual, sigui la que sigui, el contingut en qüestió passa a ser gestionat pels criteris de la mateixa xarxa que, de vegades, no són innocents. No conec cap xarxa que no tingui forats.

La web escapa d’aquest control. Això no vol dir que estigui exempta d’alguns dels aspectes grisos de les xarxes, però la web depèn de tu. Serà Mr. Google i els seus algoritmes els que permetin que usuaris anònims arribin a conèixer-la, a través de la informació que en donin a través dels seus cercadors. Però tingues present que les xarxes són grups d’usuaris, mentre que una web és una oferta oberta per a tothom que hi vulgui accedir o que tu vulguis que hi pugui accedir.

Aquest element dona prestigi al concepte pàgina web, i també a qui la tria per explicar qui és i què vol.

La resposta d’aquesta pregunta obre les portes de la feina de tenir una pàgina web. N’hi ha tantes, de respostes, que no caben en tot l’Internet, perquè són tantes com persones i complexes com les motivacions barrejades de totes aquestes persones. Però si et sembla que tens coses per compartir amb la gent, si vols que sàpiguen com penses, que et coneguin, que et llegeixin probablement t’hauràs plantejat en alguna ocasió que t’aniria bé tenir una pàgina web personal. Potser has fet provatures en plataformes de blogs o comentant els blogs dels altres. Però no hi has tingut mai el control que tens sobre la teva pròpia pàgina.

Si és el teu cas, i et ve de gust entrar en el món de presentar-te al món des de la teva pàgina, et convé seguir les entrades d’aquest blog. No és un blog tècnic, farcit d’anglicismes i de conceptes manllevats del màrqueting, que és una disciplina molt més seriosa del que desprèn l’ús que se’n fa i la manera de reduir-lo a conceptes estereotipats que perden densitat a mesura que els fan servir en excés. Miro de parlar des del sentit comú i de la voluntat divulgadora. Per això vull que el que escric aquí s’entengui, i no evoqui coses ja sabudes… i oblidades per poc consistents.

Només és una web personal de la gent que escriu, que potser vol obtenir algun benefici econòmic de què escriu, i que l’utilitza per buscar el seu públic, conèixer-lo i, a través d’aquest coneixement, anar modificant i adaptant la seva escriptura als seus objectius.

Tant li fa que aquests objectius siguin l’elaboració d’un text immaculat i perfecte, pensat al marge dels interessos dels lectors, dedicat a la major glòria del mateix autor o de la matèria que ha fet servir per escriure’l. O que sigui un llibre d’autoajuda, pensat sobretot per satisfer les necessitats, reals o fictícies, dels lectors i de les lectores. En tots els casos, tenir una web d’autor t’ajuda a fer que els teus textos tinguin una difusió més àmplia que la que tindrien si els desessis al calaix.

Si ets dels valents que s’autoediten els seus textos o dels afortunats que han trobat professionals que s’arrisquin per ells, aquest missatge també val per tu. En aquest cas, la web és una manera efectiva d’ajudar a la difusió dels teus llibres, una vegada han deixat la virginitat de l’original per convertir-se en un producte anomenat llibre, e-book o audiollibre.

Hi ha sistemes de convertir els continguts en pàgines web. Alguns són oberts i si ho vols, gratuïts. Perquè m’entenguis, els que són com WordPress. També hi ha empreses que han creat sistemes de pagament o subscripció perquè puguis crear la teva web. En tots els casos al darrere hi ha complexos sistemes informàtics que demanen de tu coses que potser ara no tens: diners o coneixements de tecnologia web.

Finalment, hi ha els professionals que, cobrant, òbviament, t’ajuden a aconseguir els objectius que hagis posat en les teves ganes de tenir una web. Cobrar no és res dolent, sempre que els resultats siguin coherents amb allò que has pagat, I sempre també que en el trajecte de fer la teva web hagis après tot allò que et calgui perquè doni els resultats esperats, I que, enllestida la feina, els professionals estiguin al teu costat per ajudar-te a fer créixer la teva web en el sentit que el teu viatge et vagi dictant. Els bons professionals no són proveïdors i prou. Són socis i t’ajuden. Així mirem de fer-ho en Lluís, jo mateix i els nostres col·laboradors des de Webs en WordPress.

No hi ha dos projectes iguals. Cada projecte necessita una materialització i un pressupost. Però el camí de fer-lo ja prefigura el trajecte i t’ajuda a definir seriosament el teu projecte. I aquest tram és gratuït. Quan ja hi ha acord sobre el projecte, és fàcil que pocs centenars d’euros et bastin pel disseny de la teva primera pàgina web personal o d’autor i amb una quantitat que no arriba als 20 euros mensuals puguis tenir la teva web i correu amb domini propi. I amb socis que t’acompanyen i que t’ajuden a donar sentit allò que per a tu és el més important: els teus textos i els missatges que vols difondre.