Autoedició, una aventura al teu abast

Autoedició, una aventura al teu abast

Una manera de donar sortida als teus textos

Els sistema editorial ha permès que els llibres arribessin a milions de persones. Així, una part important del que sabem ens ha arribat a través de llibres transmesos pel sistema editorial tradicional, definit per la cadena autor – editorial – distribuïdora – llibreria – lectors. Però el model definit per aquest sistema està avui en crisi, si més no des del punt de vista de la seva funció cultural. Podem afirmar que el sistema editorial va néixer per donar sortida als productes sortits de les primeres impremtes, i ara vivim un món on les novetats tecnològiques estan fent petar les costures dels vestits fets els darrers cinc-cents anys. L’autoedició és, només, una manera possible de sortejar les mancances del sistema editorial.

Com passa a totes les novetats, l’autoedició encara no ha trobat el seu lloc en els sistemes de transmissió de continguts i valors culturals. Sabem de les seves possibilitats, fins i tot dels seus mètodes, però no hem aconseguit moltes vegades identificar els motius i els objectius que guien les persones que s’autoediten. Podem concloure que el nexe comú entre totes les persones que emprenen l’aventura d’autoeditar-se és aquest: Tinc alguna cosa escrita que vull dir a algú.

Autoedició: per què?

El motiu principal que empeny els escriptors a convertir-se en autoeditors és el fet que el sistema editorial convencional no els deixa lloc per als seus productes. Centenars de manuscrits arriben a les taules dels editors i dels agents literaris esperant el beneplàcit de ser llegits i considerats aptes per ser nascuts al mercat. No conec estadístiques sobre el percentatge que hi arriben, però la meva intuïció personal em diu que són molt pocs. I d’aquests també són pocs els que s’autoediten. Però cada dia que passa són més, no ho dubteu. L’any 2017, segons dades de l’ISBN, el nombre d’autoeditors a Espanya va augmentar un 4’3% respecte de l’any anterior. (pàg. 20)

Penso que els motius pels quals pocs llibres escrits arriben a ser considerats editables per les empreses convencionals del llibre té diversos motius. Aquí en destaco tres, a títol indicatiu i molt resumits:

  • Les editorials convencionals aposten per títols amb rendibilitat econòmica garantida o editen títols de replè, per ocupar lloc al mercat, atenent a criteris de costos.
  • Els sistemes de distribució de la cadena tradicional són massa cars.
  • Realment, s’escriu molt, i amb unes expectatives excessivament desenfocades.

Dels tres motius només el darrer és imputable a l’escriptor, i no considerat individualment, sinó en conjunt. Però, qui té dret a dir-li a una persona que ha escrit un text amb esforç i il·lusió que la seva obra no mereix ser publicada o difosa? Personalment penso que ningú

Autoedició: per a qui?

I aquí ens trobem la mare dels ous: el públic. La persona que escriu ha de definir per a qui escriu d’una manera gairebé simultània al moment en què decideix emprendre la feina d’escriure un llibre per a ser editat. La impresió digital permet imprimir sota demanda a costos que poden competir amb els de l’edició convencional. Això sempre que aprofitem tots els sistemes de producció i de distribució que ens permeten els recursos del nostre món hiperconnectat.

El problema rau en el fet que les empreses de serveis editorials disfressades d’editorials, o les editorials que ofereixen serveis editorials per augmentar o anivellar els seus comptes de resultats, estan interessades en tirades altes. Elles cobren pels serveis que presten, i el cobren en funció dels llibres que produeixen. Treballen el mateix si produeixen 100 llibres o 1000, però en el segon cas els seus ingressos es multipliquen per 10. Es podria dir que les empreses d’aquestes característiques miren primer de tot la capacitat d’inversió de l’autor en funció de la seva butxaca i de la seva il·lusió. Només després llegeixen el llibre. I això, de vegades, amb molta sort!

Per aquest motiu la primera feina de l’autor-editor és fer una llista detallada, gairebé amb noms i cognoms, de les persones que compraran el seu llibre. D’aquesta manera tindrà una orientació realista de la seva tirada. Aquesta tirada donarà compte de les despeses variables de la seva aventura. Després haurà de modular les despeses fixes (preimpressió i difusió) per valorar si es pot permetre l’aventura. Treballar amb els peus a terra és una manera de treballar, i construir castells a l’aire, no. Confieu en les empreses que us fan pressupostos en funció dels serveis que presten, no dels llibres que diuen que us vendran.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *