Escriptor, una manera de ser

Escriptor, una manera de ser

Escriptor és, segons el diccionari, la persona que escriu llibres o que es dedica a la composició literària. La viquipèdia ho arrodoneix: és una persona que escriu textos en qualsevol tipus de document, un autor d’obres escrites o impreses que usa l’escriptura per difondre les seves idees o les alienes.

La veritat és que hi ha una mena de persones que estan esperant el moment de quedar-se soles amb un paper o un teclat per escriure. Potser tu n’ets una. Si és el cas, preguntar-te perquè ho fas pot ser una pregunta sense resposta. Perquè allò inefable existeix. I justament pel fet que existeixen les coses que semblen impossibles d’escriure, existiu les persones que escriuen. Dono per descomptat que, com que estàs llegint això, tu n’ets una.

Moltes d’aquestes persones es resisteixen al fet de considerar-se escriptors. Potser estan limitats per la idea que ser escriptor és quelcom reservat a una mena diferent de persones. Ja els coneixeu: Els clàssics que han superat la barrera de les èpoques, els genis capaços de ser reconeguts pel seu estil o per la profunditat dels seus escrits o els grans professionals que conten els seus llibres per èxits de vendes. A aquestes persones jo els recomanaria llegir-se bé el diccionari. Escriptor és qui escriu, i punt. Si escrius, si dones forma literària a les teves idees ets escriptor o escriptora. No cal discutir-ho més, perquè seria com discutir al diccionari.

Escriptor vs. escrivent

Només tu coneixes el destí del que escrius. O, si més no, quin t’agradaria que fos. Hi ha tants destins volguts per les paraules escrites com autors que les escriuen. Hi ha qui escriu, senzillament, perquè pensa que el paper o la pantalla l’acull amb més naturalitat que les altres persones. Aquest hi diposita, per tant, una confiança difícil d’explicar. Hi ha qui escriu pensant en les persones concretes que l’han de llegir. Aquest, s’aboca a la feina amb l’ànim de qui escriu una carta, i té l’esperança que allò que escriu arribarà a la persona que creu que ho ha de llegir. També pensa que tindrà, a més les conseqüències concretes que espera. Hi ha també persones que no tenen al cap cap lector concret, amb noms i cognoms, sinó que pensen que allò que escriuen té interès pels altres pel pes mateix del missatge que les paraules transporten.

Escriptors sou tots aquells que a més de ser persones escrivents us veieu a vosaltres mateixes com persones escriptores, i atorgueu als vostres textos un valor afegit que només podran detectar persones ignorades que s’hi sentiran seduïdes o atretes.

Ser escriptor, escriure, és una manera de ser.