Planificació estratègica del teu llibre

planificació estratègica

Has tingut una idea i vols fer-la créixer, escrivint. Per fer això només et cal un ordinador, una màquina d’escriure o paper i llapis. Però… i si vols escriure un llibre?. Aleshores és bo que tiris de la la planificació estratègica!

Fer un llibre del què has escrit també és una idea, que posa en marxa uns processos determinats si es vol fer bé. En qualsevol moment del procés d’escriptura pot aparèixer aquesta idea. De fet, acostuma a aparèixer. També és cert que, si ets una persona escriptora, sol fer-se present ben aviat. De vegades abans i tot que sorgeixi la idea d’escriure. Perquè en realitat són idees complementàries, que poden desenvolupar-se en paral·lel. En realitat és bo que ho facin d’aquesta manera. I, encara més, de vegades voler fer un llibre és la idea antecedent de la d’escriure’l!

L’edició fa útil l’escriptura

El procés de fer un llibre partint d’un original es l’edició. La feina d’un escriptor no s’acaba mai en l’escriptura. Sempre hi ha hagut altres persones que han ajudat a trobar la manera de definir els continguts d’aquell text original, Primer els escribes i escrivans, després els copistes. Els impressors van venir amb la impremta quan el senyor Gutenberg els va donar permís. I els editors més endavant, lligant la feina dels impressors amb la d’altres professions complementàries dins del món de l’edició. Fins a convertir-la en la indústria que coneixem. O que hem conegut fins ara, si voleu.

És obvi que la indústria de l’edició, a cavall de les eines tecnològiques i dels canvis en la mentalitat i en el context, està fent canvis a una velocitat tan de vertigen que pot arribar a provocar marejos si no es prenen algunes precaucions. Reflexionar és, en aquest sentit, la millor de les precaucions. Segur que hi tornarem en altres entrades d’aquest espai.

Ara el que vull és parlar de la teva idea i del que et convé tenir en compte per fer-la tan grossa fins que puguis dir que la dones per crescuda, fins que tinguis el teu llibre als prestatges o al disc dur d’algun dispositiu personal o del teu núvol particular. Perquè aquesta és un dels factors que has de tenir en compte. Un llibre necessita un contingut, que pot ser presentat de diverses maneres. Que vulguis convertir-lo en fulls impresos enquadernats, en contingut digital interpretable per un ordinador, en un discurs oral difós en podcast o audiollibre serà una de les primeres decisions que hauràs de prendre. Prenguis la decisió que prenguis, si l’has planificat prèviament tens moltes més probabilitats d’assolir el teu èxit.

Definir el públic, un pas indispensable

La planificació estratègica és un mètode de treball que passa per definir uns objectius i les maneres d’aconseguir-los abans de fer cap altra cosa. De la primera part s’ha convingut a dir-ne estratègia, i de la segona tàctica. Si de que es tracta és de fer un llibre hi ha preguntes que val la pena que et facis abans de fer cap altra cosa.

A qui interessa el que jo escric? Perquè aquest i no altre és el meu públic. El públic no és les persones que estan en condicions de llegir-me. En principi hi ha tants possibles lectors com persones que sàpiguen llegir i que entenguin la meva llengua. Però seria enganyar-se començar a plantejar-se la idea d’escriure un llibre pensant que el nostre públic és aquests milions de persones. Encara que pensem que valdria la pena que tots ens llegissin, perquè, autors com som del que hem escrit, segur que pensem que a tothom del món li aniria bé llegir-nos. La realitat és que gairebé tothom que comença amb aquest plantejament acaba amb caixes de llibres amagades sota del sofà de la saleta de casa seva!

Definir el públic és agafar un paper i un llapis i escriure primer de tot els noms i cognoms de les persones que llegiran el llibre perquè els interessa. I quan hagis acabat amb els noms i cognoms, els lectors assegurats pots aventurar-te a definir grups de persones. És igual que es tracti de els metges, els metges de Barcelona o els joves del Pallars Jussà. Perquè després hauràs de pensar en la manera concreta d’arribar a ells. L’objectiu d’aquesta llista és tenir una orientació de quants llibres vols. Perquè si no ho fas serà fàcil que en facis més dels que necessites.

Per a què et serveix la planificació estratègica?

Hi ha una cosa que he negligit, d’entrada. És veritat que avui dia hi ha gurús que venen que la idea és utilitzar les plataformes d’edició i distribució grans. M’estalvio noms, per no contribuir al seu monopolisme. Segur que saps de què parlo. No les negligeixo per oblit.Senzillament ho faig perquè no et seran útils. La planificació estratègica parla d’això: de fer que les coses que fas siguin útils!

Només vull que agafis consciència d’una cosa: si escrius, ets un escriptor. Si edites (o autoedites) ets un editor. Les dues activitats han omplert anys de la història del treball i de la cultura en un món canviant. En un món canviant el que belluga són les maneres, però no els objectius. En cada època de la història global de la humanitat, s’han buscat mètodes diferents per a assolir d’objectiu específicament humà, i de fer-ho amb estil, és a dir amb formes acurades, adequades i singulars.

Les dues activitats mereixen que te les agafis amb respecte. I, si vols reeixir, el primer que has de tenir clar és l’abast dels teus objectius, i el segon encertar en la manera d’arribar a assolir-los. Això i no altra cosa és la planificació estratègica!