L'estil i els recursos estilístics

L’estil i els recursos estilístics

L’estil ve a ser la teva manera d’escriure, i els recursos estilístics les eines que et permeten tenir-lo.

A la Roma antiga, l’estil i l’estilet eren una mateixa cosa: el punxó que feien servir per escriure en les seves tauletes de cera. Els grafòlegs ens han ensenyat que cada estil genera una forma particular d’escriure, en funció de la mà que el fa servir. I George-Louis Leclerc, comte de Buffon, va escriure que l’estil és l’home mateix.

L’estil t’identifica, és la teva manera de ser escriptor

Dic això per destacar que allò que et singularitza respecte de totes les altres persones que escriuen és l’estil. És allò que t’identifica. És, per tant, allò que cal treballar per tenir una veu pròpia que et permeti tenir una identitat en el món dels escriptors. Diràs: Escriure no és anar afegint una paraula darrera d’una altra de manera que tinguin sentit?.

Efectivament, escriure és, des del pla estrictament utilitari, això mateix. Però quan et planteges escriure de manera creativa, trobar la forma personal, la que millor encaixi amb el contingut que vols transmetre, amb la teva intenció creativa és el més important. Allò que vols dir, el missatge, és el rovell de l’ou d’un procés de comunicació, però si es tracta de fer literatura, el que defineix fonamentalment aquest procés és la tria de la forma. El lingüista Roman Jakobson va definir sis funcions per al llenguatge, i destacava les diferències entre la funció referencial i la poètica, entre altres quatre. Buscar el teu estil, una vegada has tingut una idea seminal de creació i has decidit portar-la fins les seves darreres conseqüències és la teva ocupació principal com escriptor.

Els recursos estilístics, les eines que permeten tenir un estil propi

De la mateixa manera que l’estil et fa únic, els recursos estilístics, figures literàries o recursos literaris estan ben definits per la tradició acadèmica. No és segur que els hagis d’estudiar de memòria o de saber-los par coeur, però saber que existeixen, tenir-ne nocions i aplicar-los conscientment fins que en facis un ús intuïtiu, t’anirà bé. Hi ha molts textos on trobar-los. Segur que a la teva biblioteca de referència trobes algun bon manual que et serveixi de guia. A tall orientatiu aquí pots trobar una guia que van fer a l’Institut de Tàrrega per als seus alumnes. te la indico només com a resum somer, per què puguis aprofundir en el seu estudi al teu ritme i d’acord amb la teva curiositat. D’altra banda, en aquest blog n’anirem parlant, de manera que no em perdis la pista!

Hi ha moltes possibilitats que tinguis pressa per escriure aquella història que et belluga el cervell i no et deixa descansar del tot. Fes-ho. Ningú t’obliga a fer un text definitiu d’entrada. Només sigues conscient que trobar l’estil propi i els recursos estilístics que el defineixin forma part de la teva feina. Escriure, quan escriure és considerat feina per qui la practica, és bàsicament escriure i reescriure sense parar. Hi ha un moment que sembla que ja no podem reescriure més. És el moment d’alliberar-se del text i fer que el vent, casual o dirigit, el faci arribar al seu públic. Al cap i a la fi, és per a ell per qui l’has escrit!

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *