Les neurones parlen entre elles, es transmeten informació. No és cap bajanada pensar que saben més de les persones que les persones mateixes. Tampoc ho és imaginar el cervell com un rusc poblat de neurones, que hi volen com si fossin abelles. Dic el cervell, perquè és allà on resideix el sistema nerviós central, però …
Un dels aspectes que defineixen un clàssic és que n\’és molts a l\’hora. I passa que, quan n\’hem llegit un moltes vegades, aquesta munió resultant de clàssics es solapen. Sempre hi ha, però, un lloc singular en aquestes lectures per la primera que en vam fer, la més innocent, la que encara no està tocada …
Triar la veu narradora en un relat de ficció no és mai una tria innocent. La veu narradora és la intermediària entre l\’autor i qui el llegeix. És la primera tria de l\’escriptor. Sovint té una història al cap i no la pot explicar perquè no sap a qui encomanar aquesta responsabilitat. La història de …
Quan l\’Ernest va girar la maneta de la porta de la llodriguera ja sabia que era el darrer dia de la seva vida. No és pas que volgués matar-se, ni tan sols que volgués morir-se. Ni tan sols pensava que podia morir aquell dia. Senzillament, l\’Ernest anava a fer el darrer dia de la feina …
Definició de derelicte segons l\’Ernest Vés a l’entrada sencera
Escriure per repassar qui sóc. Recordar Miguel Labordeta: no hi haurà qui em digui qui sóc jo. Tinc una resposta d’urgència, que explica una mica perquè crec que escriure és una resposta, una solució. Quan es té una barba més que canosa, quan el teu aspecte general es cendrós i les coses costen de començar, …
Veieu la fotografia? Us vull parlar de la nena. No de la nena que es veu, sinó de la nena que va ser la iaia, amb la seva infantesa tan explicada que és com si jo l\’hagués viscuda. Dir que és com si jo l\’hagués viscuda és tant com dir que és tant com si …
Quan l’Eudald tenia vuit anys va començar a pensar, de tant en tant, que volia ser un altre, diferent d\’ell mateix. Ho pensava només de tant en tant, però com que sempre ho tornava a pensar, va acabar assumint que, de fet, ho havia pensat sempre. Això també era mentida, perquè hi havia moltes estones …
Tot comença a Corea, quan Gabriele Romagnoli decideix assistir al seu propi funeral. Una empresa especialitzada en propis funerals li munta una cerimònia austera i amb un ritual molt ben definit. En un moment donat el deixen sol amb una espelma, un bolígraf i un foli, i li demanen que faci testament. Es tracta, diu, …
Viatjar lleuger, de Gabriele Romagnoli Vés a l’entrada sencera
