Perquè caminem? Perquè volem caminar? D’això va Les llibertats del caminant, de Fredéric Gros. L’Organització Mundial de la Salut recomana que caminem, com la manera més senzilla, assequible i fàcil de fer exercici físic. Recomana mitja hora per als vells i els nens i una per als que són al mig. També ho estableix en …
Una història gira al voltant d’un desig. És a dir, qualsevol història s’organitza sobre el fet que hi ha un personatge que vol alguna cosa. Per tant, una història és allò que passa, la seqüència d’esdeveniments, quan algú vol alguna cosa. Escribir cuento. Manual para cuentistas. Notes preses llegint el capìtol 1 Encara no hi …
No semblava deprimit. Només passava per pensarós. No hi havia res del món que li provoqués desig. Hi havia massa coses que només identificava pel que deduïa que estava amagat dins de la paraula que les definia. Es perdia en un bosc de significants, sense arribar mai a llucar la naturalesa de les coses significades. …
Deia Pavese: L’amor és la més barata de les religions. Crec que és a L’ofici de viure. Doncs, bé. L’amor propi és el més barat dels amors. I diu Ian MacEwan: La història de l’amor propi humà es podria veure com una sèrie de degradacions que tendien a l’extinció. És a Màquines com jo. En …
Imaginem un relat prou llarg com per poder desenvolupar a fons un protagonista i un antagonista. La tercera persona permetria descriure o explicar què passa entre ells, quin és el seu conflicte. Si qui narra és qualsevol dels dos, el punt de vista d’un d’ells alterarà necessàriament la credibilitat del relat, en la mesura que …
El punt de vista múltiple en primera persona Vés a l’entrada sencera
L’amor després de l’amor és un poema de Derek Walcott, que he trobat llegint Bodei. En un moment de la meva vida realment introspectiu, m’ha despertat reflexions i, sobre tot, emocions. Love After Love The time will come when, with elation you will greet yourself arriving at your own door, in your own mirror and …
La realitat és allò que passa La realitat, aparentment, és inevitable. No es pot viure al marge de la realitat, ens diuen. I, tramposos com són, s’afanyen a construir la realitat. En principi, la realitat és la suma de les coses que passen. Ningú pot abastar-les totes. Per això la seva primera operació és fragmentar, …
La realitat i la construcció de la realitat Vés a l’entrada sencera
L’arquitectura del conte, Isidre Grau, Octaedro, 2001 La gestació del conte Escriure un conte és un exercici d’orfebreria. El conte exigeix com a entorn base del seu procés creatiu assolir el màxim d’eficàcia amb el màxim d’eficiència. El resultat buscat amb el mínim d’elements possibles. Definir l’arquitectura del conte i construir-lo comporta un itinerari que, …
El conte, un univers específic Isidre Grau defensa l\’especificitat del conte respecte d\’altres gèneres narratius. La característica que singularitza el conte és la precisió. Aquest concepte resumeix tots allò que Grau considera que defineix un conte. Unes lleis que converteixen el conte en un gènere especialment virtuós, sobre tot quan la imaginació creativa de l\’escriptor …
En Romuald hagués pogut dir quelcom semblant a això: Jo no sé si aquest xicot ha tingut mai cap trauma, però si l\’hagués tingut, el resultat hauria sigut exactament aquest. Acabo de veure una pel·lícula. Es diu quelcom semblant a Els avantatges de ser un marginat. Un adolescent es fa home quan assumeix que la …
Les neurones parlen entre elles, es transmeten informació. No és cap bajanada pensar que saben més de les persones que les persones mateixes. Tampoc ho és imaginar el cervell com un rusc poblat de neurones, que hi volen com si fossin abelles. Dic el cervell, perquè és allà on resideix el sistema nerviós central, però …
