Quan Gabriele Romagnoli va decidir anar a viure de El Caire a Beirut, son pare, un lampista bolonyès de vuitanta anys, li va preguntar: -Per què? S\’havia preguntat moltes vegades el pare de Gabriele Romagnoli per què al llarg dels seus vuitanta anys? Havia passat el seu temps senzillament anar fent? La pregunta incomoda, sobre …
He fet un curs de lectura ràpida i he llegit Guerra i pau en vint minuts. Parla de Rússia. Woody Allen
No hi ha cap acte humà que no es pugui explicar amb criteris de conducta animal. És a dir: la conducta existeix, però la conducta humana és una justificació de la jerarquia que hem inventat els humans.
Diu: Evidentment, no cal que el tribunal conegui els motius d\’un acusat per poder sentenciar-lo. Però els jutges volen saber per què les persones fan el que fan i, solament quan ho entenen, poden imposar una pena a l\’acusat segons quina sigui la seva culpa. Si no ho entenen, gairebé sempre dicten una pena major. …
El mateix dia que van desaparèixer els altres, la llibertat va fer acte de presència
No sempre és bon senyal acabar en dos dies un llibre de gairebé set-centes pàgines. Acabo de fer-ho, per exemple, amb aquest títol de fa sis anys de Joël Dicker, La veritat sobre el cas Harry Quebert. I tot i que haig de reconèixer que allò més important -mantenir l\’atenció- s\’hi aconsegueix amb escreix, també …
La veritat sobre el cas Harry Quebert Vés a l’entrada sencera
Abril comença. Primavera. Portugal i Praga. Any setanta, quan jo també començava. I ara, quan ja és ben entrat el segle XXI que tant llarg es feia d’esperar, ens hem mogut ben poc. O bé, si ens hem mogut, hem anat a caure en una maleïda casella que ens fa tornar a la sortida. Sísif …
Moltes persones s\’ham preguntat pel sentit de la vida. És dubtós que hi hagi resposta i, també, que hi hagi sentit.
Es pot recordar el futur? Això ve a tomb d’un versos de César Vallejo: Me moriré en París, con aguacero,un día del cual tengo ya el recuerdo. També d’aquesta mínima història: Quan jo vaig néixer tenia la sort de tenir dues cases. La dels pares i la dels avis. Es podia anar de l’una a …
Absència. El primer verb és el verb ser, sinònim d’existir. Les coses que són, existeixen. L’ésser, és, el no ésser, no és. I amb aquesta lògica tan elemental, Parmènides posava el seu piló de formigó en els fonaments de tot allò que sabem, sobre nosaltres i sobre tot. En llatí, el verb ser és el …
