Ion
La esperanza es lo último que… se perdió
Escriure per repassar qui sóc. Recordar Miguel Labordeta: no hi haurà qui em digui qui sóc jo. Tinc una resposta d’urgència, que explica una mica perquè crec que escriure és una resposta, una solució. Quan es té una barba més que canosa, quan el teu aspecte general es cendrós i les coses costen de començar, …
Veieu la fotografia? Us vull parlar de la nena. No de la nena que es veu, sinó de la nena que va ser la iaia, amb la seva infantesa tan explicada que és com si jo l\’hagués viscuda. Dir que és com si jo l\’hagués viscuda és tant com dir que és tant com si …
Quan l’Eudald tenia vuit anys va començar a pensar, de tant en tant, que volia ser un altre, diferent d\’ell mateix. Ho pensava només de tant en tant, però com que sempre ho tornava a pensar, va acabar assumint que, de fet, ho havia pensat sempre. Això també era mentida, perquè hi havia moltes estones …
Tot comença a Corea, quan Gabriele Romagnoli decideix assistir al seu propi funeral. Una empresa especialitzada en propis funerals li munta una cerimònia austera i amb un ritual molt ben definit. En un moment donat el deixen sol amb una espelma, un bolígraf i un foli, i li demanen que faci testament. Es tracta, diu, …
Viatjar lleuger, de Gabriele Romagnoli Vés a l’entrada sencera
Quan Gabriele Romagnoli va decidir anar a viure de El Caire a Beirut, son pare, un lampista bolonyès de vuitanta anys, li va preguntar: -Per què? S\’havia preguntat moltes vegades el pare de Gabriele Romagnoli per què al llarg dels seus vuitanta anys? Havia passat el seu temps senzillament anar fent? La pregunta incomoda, sobre …
He fet un curs de lectura ràpida i he llegit Guerra i pau en vint minuts. Parla de Rússia. Woody Allen
No hi ha cap acte humà que no es pugui explicar amb criteris de conducta animal. És a dir: la conducta existeix, però la conducta humana és una justificació de la jerarquia que hem inventat els humans.
Diu: Evidentment, no cal que el tribunal conegui els motius d\’un acusat per poder sentenciar-lo. Però els jutges volen saber per què les persones fan el que fan i, solament quan ho entenen, poden imposar una pena a l\’acusat segons quina sigui la seva culpa. Si no ho entenen, gairebé sempre dicten una pena major. …
El mateix dia que van desaparèixer els altres, la llibertat va fer acte de presència
No sempre és bon senyal acabar en dos dies un llibre de gairebé set-centes pàgines. Acabo de fer-ho, per exemple, amb aquest títol de fa sis anys de Joël Dicker, La veritat sobre el cas Harry Quebert. I tot i que haig de reconèixer que allò més important -mantenir l\’atenció- s\’hi aconsegueix amb escreix, també …
La veritat sobre el cas Harry Quebert Vés a l’entrada sencera