• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to primary sidebar
  • Skip to footer

Jaume Graupera

Pàgina d'expressió personal

  • Portada
  • Blog actual
    • Escriptura
  • Blogs antics

Caminar una filosofia

Les llibertats del caminant

23 d'abril de 2022 Deixa un comentari Arxivat com a: Després de llegir Etiquetat com a: Caminar una filosofia

Perquè caminem? Perquè volem caminar?

L’Organització Mundial de la Salut recomana que caminem, com la manera més senzilla, assequible i fàcil de fer exercici físic. Recomana mitja hora per als vells i els nens i una per als que són al mig. També ho estableix en passos. Uns 8000. Caminar és -hauria de ser, una activitat quotidiana per tothom, llevat dels que tenen dificultats o impediments per fer-ho.

Però Fredéric Gros no parla d’això. Ell parla del que s’amaga entre les lletres de la paraula c-a-m-i-n-a-r. Del que representa fer-ho d’una manera no quotidiana, com un exercici triat per assolir un fita determinada. Una tria: llibertat. El llibre de Gros comença parlant de llibertat. O de llibertats.

Jo vull caminar. Vull fer el Camí de Sant Jaume. Acabar-lo. El vaig començar pel novembre de fa dos o tres anys, abans del malson de la pandèmia, i em va anar bé. Vaig gaudir fent-lo i vaig descobrir una manera d’estar amb mi mateix. Tanmateix, podria no haver-lo fet. Perquè, doncs, vaig agafar la motxilla i el sac i em vaig posar en camí?

Les tres llibertats

Canviar de xip, manifestar.se, aïllar-se. Tres actituds que Gros reconeix en les persones que caminen durant dies, al marge del brogit del dia a dia i de les misèries humanes. Les tres llibertats.

Una. Caminar durant unes vacances, trencar el ritme, apartar-se de la feina. Potser per reprendre-la amb ànims i forces renovades. Fer neteja. caminar con una forma d’higiene. El camí dels estressats.

Dues. També caminar per cridar, per dir que no, que nosaltres no som d’eixe món. Com una manera de manifestar-se. El camí dels rebels, dels inconformistes, dels que mai no en tenen prou i que aspiren a viure sempre instal·lats en l’horitzó. La línia imaginària que s’allunya sempre que t’hi acostes. la sempre tens a tocar i mai no pots arribar a fer-ho.

I tres. Finalment caminar per allunyar-se, per fugir. El camí dels ermitans o dels monjos, la dels que fugen del soroll, dels inadaptats, dels misantrops, dels solitaris. Els que no volen saber res del món, els que el troben com una càrrega. Els que trenquen de debò, valents. Caminen amb l’esperança de no arribar mai en lloc, de caminar permanentment encara que sigui donant voltes. El camí dels entotsolats.

El meu camí

El meu primer camí va ser una mostra de la primera de les llibertats. Vaig passar de puntetes per la segona. I aspiro a la tercera. M’agradaria caminar sense aturar-me, i no tenir res que veure amb el món. M’agradaria desaparèixer en el camí, fondre-m’hi, diluir-me en les meves passes. I que la meva memòria desaparegués, con el sucre en una beguda calenta o com l’androide que deia que tot desapareixia com les llàgrimes a la pluja.

Però sóc mandrós i covard. No és que el món encara em tempti. És que encara no em refio de mi. No sé si sóc prou fort com per renunciar als altres, que no deixo mai de veure com l’infern, però que encara m’expliquen i em defineixen.

No estic preparat.

Etiquetat com a: Caminar una filosofia

Barra lateral primària

Entrades recents

  • Les llibertats del caminant
  • Desig
  • El suïcida
  • Amor propi
  • El punt de vista múltiple en primera persona

Comentaris recents

No s'han trobat comentaris.

Arxius

  • abril 2022
  • gener 2022
  • novembre 2020
  • juliol 2020
  • gener 2020
  • novembre 2019
  • octubre 2019
  • setembre 2019
  • agost 2019
  • juliol 2019
  • juny 2019
  • maig 2019
  • abril 2019
  • gener 2019
  • novembre 2018
  • setembre 2018
  • març 2018
  • gener 2018
  • agost 2017
  • juliol 2017
  • maig 2017
  • març 2017
  • setembre 2016
  • gener 2016
  • desembre 2015
  • octubre 2015
  • agost 2015
  • juliol 2015
  • maig 2015
  • abril 2015
  • març 2015
  • febrer 2015
  • novembre 2014
  • setembre 2014
  • juliol 2014
  • juny 2014
  • maig 2014
  • març 2014
  • febrer 2014

Categories

  • Blogs antics
  • Després de llegir

Entrades recents

  • Les llibertats del caminant
  • Desig
  • El suïcida
  • Amor propi
  • El punt de vista múltiple en primera persona

Comentaris recents

    Arxius

    • abril 2022
    • gener 2022
    • novembre 2020
    • juliol 2020
    • gener 2020
    • novembre 2019
    • octubre 2019
    • setembre 2019
    • agost 2019
    • juliol 2019
    • juny 2019
    • maig 2019
    • abril 2019
    • gener 2019
    • novembre 2018
    • setembre 2018
    • març 2018
    • gener 2018
    • agost 2017
    • juliol 2017
    • maig 2017
    • març 2017
    • setembre 2016
    • gener 2016
    • desembre 2015
    • octubre 2015
    • agost 2015
    • juliol 2015
    • maig 2015
    • abril 2015
    • març 2015
    • febrer 2015
    • novembre 2014
    • setembre 2014
    • juliol 2014
    • juny 2014
    • maig 2014
    • març 2014
    • febrer 2014

    Categories

    • Blogs antics
    • Després de llegir

    Meta

    • Entra
    • Canal de les entrades
    • Canal dels comentaris
    • WordPress.org (en anglès)

    Based in New York, working worldwide.

    Get in touch

    Footer

    Design

    With an emphasis on typography, white space, and mobile-optimized design, your website will look absolutely breathtaking.

    Learn more about design.

    Content

    Our team will teach you the art of writing audience-focused content that will help you achieve the success you truly deserve.

    Learn more about content.

    Strategy

    We help creative entrepreneurs build their digital business by focusing on three key elements of a successful online platform.

    Learn more about strategy.

    Copyright © 2022 · Genesis Sample on Genesis Framework · WordPress · Entra