Són dos homes aparentment iguals. Tenen els ulls clavat en el llenç que s\’ls desplega a la paret del Mauritshuis. El primer té els ulls molt oberts, com unes taronges, ens faria dir la tradició. O com un mussol, el difós símbol del coneixement. Quan mira, escruta, despulla. I perd la seva mirada en un sol …
Kunta K. era un superheroi negre. No com Malcolm X, com Muhamad Alí o com Luther King, no. Més aviat com els superherois blancs: Kunta K. s\’assemblava a Superman o a Spiderman, o al Capità Amèrica o a l\’home de la màscara en una cosa: tenia poders. Per això era un superheroi. Fora d\’aquest detall, …
El 13 d\’octubre del 1958 a casa, el pare i la mare van ser despertats per un cop sord. El pare va pensar que havia estar algun cop de vent capriciós, que s\’havia entrebancat amb alguna porta, potser la del pati. La mare, no: se\’n va adonar de seguida. Havia arribat el paquet. Una estona …
Fer la ressenya d’un llibre no escrit pot semblar una frivolitat, però, en qualsevol cas, és un magnífic exercici d’estil, perquè, en el fons, només hi ha dues maneres possibles de fer literatura: escriure coses no escrites o tornar a escriure coses ja escrites. A més, cada dia que passa queden menys coses noves per …
Principi de ressenya d’un llibre a mig fer Vés a l’entrada sencera
L\’agost del 98 feia tanta calor que em semblava que l\’ordinador suava. Potser només passava que li encomanava la suor. O que l\’escalfava a base de pulsacions. Batecs i tecles. Per una persona sense passió com jo l\’ordinador no servia per ordenar res. Amb el temps he sabut que més aviat ha estat un element …
Moltes vegades somio que volo, i que sóc alhora l\’avió i la pilot. De fet, no ben bé un avió: al meu somni no hi ha soroll, ni llumetes. Més aviat em somio a mi mateixa com un ocell que planeja, però no al caprici dels vents, sinó seguint les meves pròpies indicacions. Sempre que …
El nen es mira el llombrígol. Com que encara no sap què és el llombrígol, demana al seu pare. El pare és un home enjogassat, rialler, grassonet, hipertens, panarra, golut, i una mica poca-solta. Potser tots aquests són prous motius com per justificar la seva resposta: -Això és el ring-ring. Ja t\’ho pots imaginar. El …
Demà, diuen, és sant Joan. O el solstici. La nit més curta, el día més llarg. Ho aprofito. Repasso la casa, obro armaris. Hi ha roba, llibres, fotografies, records diversos de coses que han passat i que ara ja només són records diversos. M\’entretinc a mirar-m\’ho tot i no m\’hi reconec. Els records no són …
–De vegades, vull ser un altre, havia pensat sempre, però de tant en tant. I així va anar vivint, passant dies i aferrant-se a que ser qui era li resultés agradable. Un dia va entendre que s\’havia mort, només perquè va començar a pensar sempre que sempre i a tota hora havia volgut ser un altre. …
Recordeu Sunset Boulevard? Recordeu William Holden submergit a la piscina? Sempre havia volgut tenir uns piscina. Per fi l\’ha aconseguida, havien de dir els diaris. I ell comença a explicar com ha arribar a ser un cadàver, amb dos trets a l\’esquena i un al ventre, i surant en una piscina molt diferent a la …
