Un dels aspectes que defineixen un clàssic és que n\’és molts a l\’hora. I passa que, quan n\’hem llegit un moltes vegades, aquesta munió resultant de clàssics es solapen. Sempre hi ha, però, un lloc singular en aquestes lectures per la primera que en vam fer, la més innocent, la que encara no està tocada …
Triar la veu narradora en un relat de ficció no és mai una tria innocent. La veu narradora és la intermediària entre l\’autor i qui el llegeix. És la primera tria de l\’escriptor. Sovint té una història al cap i no la pot explicar perquè no sap a qui encomanar aquesta responsabilitat. La història de …
Tot comença a Corea, quan Gabriele Romagnoli decideix assistir al seu propi funeral. Una empresa especialitzada en propis funerals li munta una cerimònia austera i amb un ritual molt ben definit. En un moment donat el deixen sol amb una espelma, un bolígraf i un foli, i li demanen que faci testament. Es tracta, diu, …
Viatjar lleuger, de Gabriele Romagnoli Vés a l’entrada sencera
Diu: Evidentment, no cal que el tribunal conegui els motius d\’un acusat per poder sentenciar-lo. Però els jutges volen saber per què les persones fan el que fan i, solament quan ho entenen, poden imposar una pena a l\’acusat segons quina sigui la seva culpa. Si no ho entenen, gairebé sempre dicten una pena major. …
No sempre és bon senyal acabar en dos dies un llibre de gairebé set-centes pàgines. Acabo de fer-ho, per exemple, amb aquest títol de fa sis anys de Joël Dicker, La veritat sobre el cas Harry Quebert. I tot i que haig de reconèixer que allò més important -mantenir l\’atenció- s\’hi aconsegueix amb escreix, també …
La veritat sobre el cas Harry Quebert Vés a l’entrada sencera
És una fantasia banal, però també és veritat que hi ha banalitats que emancipen. (58) Sé des d’aleshores que la ingenuïtat és una condició de la fugida. Que sense ingenuïtat no es pot fugir. (58) El passat és l’únic que es pot canviar i estic segur que ell no tenia tanta por del fuitur com …
Cites d\’Història de la violència, d’Édouard Louis Vés a l’entrada sencera
Pel que sembla, la mort, en certa manera prematura (56 anys) de Descartes va sumir en el desconcert els seus seguidors. Però va tenir un altre efecte: el van voler convertir en una mena de Messies. D’aquí neix l’interès pel seu cos, que es pot interpretar d’acord amb el pes que el concepte relíquies tenia …
Un dia, la Montserrat Roig em va dir que en Pio Baroja havia dit que la novela era un saco donde cabia todo. Qualsevol lector de novel·les sap que això és una veritat com un temple, i és, justament, aquesta definició la que fa impossible una definició precisa sobre aquest gènere literari caracteritzat per una …
Totes les fugides són, fet i comptat, recerques. Fins i tot les fugides endavant, o les fugides enlloc acaben tenint un desenllaç. Les tragèdies clàssiques en deien fat, o destí. Quan et pregunten si creus en el destí, en el fons volen dir això: si et sembla que hi havia alguna possibilitat de que les …
La música de l\’atzar, de Paul Auster Vés a l’entrada sencera
Són dues persones de cinquanta set anys. En un moment del text, una d\’elles diu que l\’altra és una persona abans de desballestament (pàg. 39). Qui ho diu és un jutge, del Tribunal Suprem, i, per tant, cal reconèixer-li un cert coneixement sobre les motivacions de les conductes humanes. L\’altre, el que està a punt …
David Grossman, Gran Cabaret, Edicions 62, col. El Balancí, 2015, 190 pàgs. Una dona que, segons ella mateixa pretenia, només volia el meu bé, i tanmateix em va parir! No, perquè penseu quants judicis, empresonaments, investigacions i sèries policíaques es fan per assassinat, i jo encara no he sentit a dir que n\’hi hagi hagut …
Gran Cabaret, de David Grossman: els subratllats Vés a l’entrada sencera
