2026… entra sense fer soroll.
Els canvis… els canvis sí que fan soroll.
El temps passa silent. La vida, en canvi, passa cridant, i se t’emporta com si fossis un xai a punt d’escorxar.
Què has de fer? Què estàs disposat a fer?
Caminar sense rumb, de vegades, et fa anar endavant. Però és casualitat. I tu… no vols que la casualitat et guiï, oi?
Et mereixes un respecte, i la gent que t’estima mereix respecte. Mereix que la respectis, sí, però també, i sobretot, mereix que et respectis.
Tens clar el final, l’arribada? Sí, ja sé no en coneixes les circumstàncies concretes, però sí que saps que n’esperes. Tant et costa ser fidel a aquest coneixement?
És qüestió de fidelitat. Estàs content d’escriure. Escriure és el camí. I la veritat. I la vida. Com el Crist. Escriure és el Crist, el teu Crist.
No és el Crist de nou crucificat. És el Crist redemptor, el del sacrifici. Vols que escriure sigui el teu Messies. Però entre Nadal i Divendres Sant només passen tres mesos. Només passa l’hivern. De debò cal anar tan de pressa?
Calma, noi, calma. Dona’t temps. El que calgui, però… no t’adormis: escriu!
Comfort ye, comfort ye,
my people, saith your God.
Conforta’l, escolta’l. I dona’t temps, però no t’adormis: escriu.
Només escriu.