Darreres entrades
- La construcció de la realitat
La realitat és allò que passa La realitat, aparentment, és inevitable. No es pot viure al marge de la realitat, ens diuen. I, tramposos com són, s’afanyen a construir la realitat. En principi, la realitat és la suma de les coses que passen. Ningú pot abastar-les totes. Per això la seva primera operació és fragmentar, … - L’arquitectura del conte (2)
Isidre Grau, L’arquitectura del conte, Octaedro, 2001 La gestació del conte El procés d’escriure un conte comporta un itinerari que, tot i que pot adoptar les més diverses aparences, comporta les següents fases: La concepció de la idea embrionària. La idea és el punt d’arrencada e la inspiració, i tant pot ser un concepte abstracte … - L’arquitectura del conte (1)
El conte, un univers específic Isidre Grau defensa l’especificitat del conte respecte d’altres gèneres narratius. La característica que singularitza el conte és la precisió. Aquest concepte resumeix tots allò que Grau considera que defineix un conte. Unes lleis que converteixen el conte en un gènere especialment virtuós, sobre tot quan la imaginació creativa de l’escriptor …
Com et puc ajudar
Llibres d’encàrrec
Redacció i edició de biografies, llibres de records i d’històries viscudes, tant personals com de col·lectius o empreses, amb un mètode de teball fonamentat en la teva informació.
Serveis editorials
Acompanyament en l’escriptura, correcció ortotipogràfica, traducció, il·lustració, disseny i maquetació, impressió, distribució i assessorament en la comercialització del teu llibre.
Serveis d’Internet
Des del plantejament del teu web o blog, disseny, contingut de les xarxes, monitorització, SEO, contingut editorial, fins a l’administració del teu allotjament.
Sóc en Jaume Graupera
Quan tenia quatre anys, els pares em van comprar una col·lecció de quinze llibres, de l’editorial Salvat. Es deia El mundo de los niños. Quan tenia quatre anys la gent del carrer tenia difícil comprar i llegir llibres en català. Ara tinc molts més anys, i quan penso en aquells llibres m’adono que tinc un record gairebé fotogràfic de la majoria de les seves pàgines. I també sóc conscient de fins a quin punt aquella decisió benintencionada dels pares em va introduir en un món que ha sigut un món paral·lel al món real que he viscut. Hagi fet el que hagi fet, els llibres sempre m’han fet companyia i, fins i tot, m’han fet de refugi.
Recentment també m’ha capturat el virus de les noves maneres de comunicar-nos. El disseny web i els complicats camins d’Internet, per bé i per mal, són ara elements quotidians del meu paisatge. Tot i així, ho confesso. No m’acostumo a llegir en una pantalla, si el que vull és obtenir-ne plaer.