TS Eliot i els derelictes em remet a un poema de Four quartets, a un recital magistral de Ralph Fiennes i a una traducció de l’Àlex Susanna. TS Eliot i els derelictes No goso parlar de TS Eliot, perquè tinc por que se’m trenqui a les mans. No pas perquè sigui fràgil, sinó perquè sóc maldestre parlant de conceptes abstractes. No vull acabar com el calamar de Gabriel Ferrater, mort perquè es va deixar temptar per l’inefable. I sí, per Llegeix +
Les veus
La productivitat és una ciència que et permet distreure’t amb preguntes com aquesta: Què s’ha de fer primer? Les coses urgents o les importants? Quan t’ho planteges et poses a pensar si la pregunta té trampa o no, i, un cop has decidit que no en té, busques la resposta. Mentre ho fas se t’ha acabat el temps hàbil de què disposaves per començar a fer tant les coses urgents com les importants. Una cosa semblant passa quan als tallers Llegeix +
Càlcul d’estructures
Tot comença en una idea. Al principi era el Verb, i el Verb era Déu, per exemple. Després de la idea ve el procés, i durant el procés es fan anades i vingudes constants, i la idea es desdibuixa, fins a fer-se irrecognoscible fins i tot pel mateix autor. Si mantenir-se fidel a la idea és important per l’autor o l’autora, és millor guardar-la en un lloc segur. Sé de què parlo, perquè fa molts anys que arrossego les idees Llegeix +
Planificar el teu projecte
Pot passar que t’agradi escriure per l’activitat en ella mateixa. Has llegit, o no, els llibres de la Julia Cameron o de la Nathalie Goldberg, que aconsellen escriure sense frens mentals una estona al dia. I tu ho fas, i et poses en pau amb tu mateix, perquè aquestes autores consideren que l’escriptura és una variant més del ioga o de la meditació. Res a dir. L’escriptura és, efectivament, una pràctica amb efectes terapèutics, que ajuda a eliminar toxines nocives Llegeix +
La identitat
La realitat era la vida, i tot semblava senzill mentre només n’hi havia una. La relació entre vides i realitats era unívoca: a cada vida corresponia una realitat. En la mesura que la intel·ligència allunyava l’espècie humana de la simplicitat animal, la imaginació va permetre que les vides es multipliquessin, i, en conseqüència, també ho fessin les identitats. Des del moment en què neix aquesta complexitat, l’espècie humana va començar a plantejar-se de què anava això de la identitat. Què Llegeix +
Apocalipsi i aletheia
Apocalipsi és un terme grec que vol dir revelació. Aletehia vol dir descobriment. Savis i profetes es barallen per veure qui guanya.
Derelicte: la idea
No sé com va sortir la idea. Va ser, això sí, fa molts anys. Més de vint. Crec que primer va ser la imatge d’un home amb un abric davant d’una tomba en un cementiri petit. La vaig anotar, però no conservo la nota. Es titulava, això ho recordo, L’home de l’abric. Aquella escena obria i tancava el llibre que no va ser escrit. L’home de l’abric s’acostava a descobrir qui havia estat ell mateix tota la seva vida, i Llegeix +
Regredior: un títol, un objectiu
Regredior és un mot llatí. És un verb deponent, la qual cosa vol dir que es conjuga en passiva i es tradueix en activa. És a dir, d’una manera o altra, tant vol dir torno com em tornen. També és un antònim de progredior. Ras i curt, contra el culte a l’ídol del progrés, retorn al déu ver del regrés.
Sensacions
Falta poc pel 13 d’octubre. 67 anys, que sembla que han passat molt de pressa només perquè ja sembla que queda menys del que has viscut. Només són sensacions. De fet, la realitat sencera està feta de sensacions. Com ara la d’estar en el punt de mira de tothom, i de voler desaparèixer. No morir-se, no. Només no ser-hi. Adaptar-se és una manera de no morir-se. Sensació de no viure el teu món, de ser d’un altre planeta, de sentir-te Llegeix +