TS Eliot i els derelictes em remet a un poema de Four quartets, a un recital magistral de Ralph Fiennes i a una traducció de l’Àlex Susanna.
TS Eliot i els derelictes
No goso parlar de TS Eliot, perquè tinc por que se’m trenqui a les mans. No pas perquè sigui fràgil, sinó perquè sóc maldestre parlant de conceptes abstractes. No vull acabar com el calamar de Gabriel Ferrater, mort perquè es va deixar temptar per l’inefable. I sí, per mi TS Eliot és inefable: no se’n pot parlar sense perdre algun matís de la seva elaboradíssima poesia.
Sí que puc parlar de mi quan el llegeixo. Eliot em transporta. Escric a mitjans d’abril, el mes més cruel segons diu el poeta a La terra erma. Rosa Leveroni va traduir la primera estrofa:
L’Abril és el mes més cruel, fa sorgir
Lilàs de la terra morta, barreja
Record i desig, remou
Les febles arrels amb la pluja primaveral.
És cruel, doncs, perquè atura la dormida de la natura sense pietat, perquè mata l’hivern sense pensar-s’ho. És cruel com un part. Igual de violent. Igual de sangonós. No hi ha res asèptic en les transformacions de la primavera.
Oceans sense derelictes
No podem pensar en un oceà sense derelictes. Els naufragis són tan inevitables com els naixements, igual de violents. Però porten a la mort. La vida és un cercle on el naixement i la mort són els extrems, indefinibles perquè són per definició en qualsevol punt de la rodona, i són igual de violents. Abril barreja record i desig. És alhora vell i jove. És cruel, perquè està fet de contradiccions.
Podeu acostar-vos a l’Eliot dels Quartets en la traducció que en va fer l’Àlex Susanna per al Cercle de Viena, però si teniu una hora i mitja us aconsello que busqueu algun amic que tingui Filmin i busqueu Quatre quartets, el recital dramatitzat que Ralph Fieness en va fer al teatre Harold Pinter de Londres, i que la seva germana Sophie va convertir en film.
En definitiva, no puc parlar d’Eliot perquè construeix monuments de significats damunt dels naufragis, i perquè després de llegir-lo o rellegir-lo estic, literalment, sense paraules.
Scenderemo nel gorgo muti, escrivia Pavese.
