2026… entra sense fer soroll. Els canvis… els canvis sí que fan soroll. El temps passa silent. La vida, en canvi, passa cridant, i se t’emporta com si fossis un xai a punt d’escorxar. Què has de fer? Què estàs disposat a fer? Caminar sense rumb, de vegades, et fa anar endavant. Però és casualitat. […]
Sigues aigua, amic. És un missatge que ens arriba des de múltiples canals. És una ordre, no un consell. L’obligació de ser aigua pesa com una llosa. Bruce Lee, autor de l’afortunada frase, va morir d’una embòlia quan tenia trenta-dos anys. Potser el cervell li va explotar a causa de la impossibilitat de ser aigua
En el meu món el pare, en Julià, no hi era. En Julià era un senyor que era allà. Era, segur, molt injust, però jo el veia així, tot i que la seva obligació havia de ser la de fe-me de pare. Hi havia dues coses que li impedien: la seva feina, i els seus
La mort de la mare Llegeix més »
Després de néixer, hi ha uns anys que els records es centren en els objectes. Hi ha l’estora que ara presideix el meu retir, com si fos un tapís, el meu Tapís de la Creació personal. L’estora estava a la sala d’estar del pis del carrer del Bruc, que havia canviat molt des de que
Abans de la mort de la mare Llegeix més »
Recordo el dia del meu naixement. Encara sembla més impossible si tenim en compte que mai ningú me n’ha parlat. I el fet que aquest fet sigui el primer record que vull esborrar encara ho fa tot més absurd. Recordo el dia del meu naixement, perquè vaig néixer en la cruïlla mateixa de contextos diferents.
El naixement de l’Ernest Llegeix més »
Em dic Ernest Ribes i Pi. Acabo de destrossar l’espai on era. La meva llodriguera. Hi tenia dos bestioles dissecades, i uns quants vaixells en miniatura. I ara estic assegut al secreter que va ser de la meva mare, on acabo de trobar la segona part del seu diari. Explica els dies finals de la
Ara que sóc vell (1) Llegeix més »
El riu és una metàfora de tot. Del canvi. de la distància. De la comunicació i de la incomunicació. Lo riu és vida, criden per defensar-lo. Tot al Derelicte serà fill del riu i del somni. Quan l’Ernest escriu ho fa des de Batea, espai fronterer lligat a la batalla de l’Ebre, i a un
El riu és una metàfora Llegeix més »
Totes les grans obres (i precisament perquè ho són) contenen alguna cosa d’incomplerta, (Milan Kundera, El arte de la novela) / Pàg. 11 No hi ha res que delati un escriptor sense experiència que el fet que es transparentin en les seves obres l’estructura i els seus recursos narratius. És com veure.li el truc a
Com escriure una bona novel·la, de Vanessa Montfort Llegeix més »
Falta poc pel 13 d’octubre. 67 anys, que sembla que han passat molt de pressa només perquè ja sembla que queda menys del que has viscut. Només són sensacions. De fet, la realitat sencera està feta de sensacions. Com ara la d’estar en el punt de mira de tothom, i de voler desaparèixer. No morir-se,
No sé com va sortir la idea. Va ser, això sí, fa molts anys. Més de vint. Crec que primer va ser la imatge d’un home amb un abric davant d’una tomba en un cementiri petit. La vaig anotar, però no conservo la nota. Es titulava, això ho recordo, L’home de l’abric. Aquella escena obria
Derelicte: la idea Llegeix més »
