Pot passar que t’agradi escriure per l’activitat en ella mateixa. Has llegit, o no, els llibres de la Julia Cameron o de la Nathalie Goldberg, que aconsellen escriure sense frens mentals una estona al dia. I tu ho fas, i et poses en pau amb tu mateix, perquè aquestes autores consideren que l’escriptura és una variant més del ioga o de la meditació. Res a dir. L’escriptura és, efectivament, una pràctica amb efectes terapèutics, que ajuda a eliminar toxines nocives de l’esperit i a posar-se en línia amb els objectius de qualsevol estratègia de benestar.
Però també és possible que escrivint d’aquesta manera et passi pel cap que vols tirar endavant un projecte d’escriptura. És prou sabut que les paraules projecte i improvisació funcionen a la pràctica com a antònimes: són aigua i oli. S’ha dit que si tanques un ximpanzé en una habitació amb una màquina d’escriure pot ser qüestió de temps que escrigui una versió millorada del Quixot. Però tots sabem que aquesta meravella només seria possible amb l’ajut de la sort, de la casualitat o del càlcul de probabilitats. Per això et convé planificar el teu projecte!
Mapa o brúixola? No et trenquis el cap!
Com que abans de consultar aquest blog hauràs anat a tallers d’escriptura creativa, hauràs assaltat les lleixes de les biblioteques públiques i hauràs llegit desenes d’altres blogs sobre escriptura creativa, ja ho saps: diuen que hi ha escriptors de brúixola i escriptors de mapa. En resum, els que planifiquen abans d’escriure i els que ho fan mentre escriuen. I molt probablement hauràs pensat: sóc dels primers o dels segons?. I passa allò que coneixes bé: mentre mires de respondre’t, no escrius res.
Centra’t en el projecte!. Un projecte és una feina que té un començament i un final. Comença en una idea, i acaba en un artefacte que anomenem text. La resta, com hagués pogut dir Verlaine, és literatura! No t’entretinguis en el com, i lliura’t sense complexos en el què.
Planificar el teu projecte és obligatori si el tens. Si ho fas abans o mentre escrius és indiferent. És una qüestió de mètode que et respondràs algun dia sense saber d’on has tret la ciència per poder-t’ho respondre. Ja t’ho dic ara: l’hauràs tret de la pràctica i de la immersió en el teu projecte!
Planificació i control
Hi ha, però, un element que sí que has de tenir el compte: tenir un pla no vol dir que t’hagis casat amb ell. El pla necessita ser traït en el procés de l’escriptura. Ha de ser flexible per adaptar-se i dinàmic per fer avençar el projecte. No cal, potser, que sigui una bíblia com fan els guionistes d’audiovisuals. No cal, potser, ni que l’escriguis. No et recomano no fer-ho, perquè el cervell no deixa de ser una eina limitada, i, com s’ha dit en un sentit diferent, el paper ho aguanta tot. Planifica, però no oblidis que la planificació és una eina, i el projecte és el producte. Moltes vegades, un enginyer sap menys de construcció que un paleta. Però, en mesures diferents, l’un i l’altre calen per fer una obra. Però no es poden intercanviar les feines!
Només has de seguir una consigna: un pla no és res, si no s’executa!
